El GOB treballa en les al·legacions al Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma. En relació a ses Fontanelles el GOB considera que el retorn a rústic de la zona humida inclosa en l'àmbit del sector de sòl urbanitzable programat de ses Fontanelles i la reordenació de la zona urbanitzada és insuficient i inadmissible.

El GOB demana la restauració integral de l'hàbitat natural de ses Fontanelles i denuncia també l'absència de participació ciutadana del Pla i en especial, pel que fa a un àmbit tan sensible com aquest. 

La solució proposada pel nou PGOU en relació a ses Fontanelles manté edificabilitat de 93.181m2 amb una reordenació de les zones d'implantació de l'edificació, concentrant l'edificabilitat amb una major altura per menor ocupació de sòl, i alliberar terrenys per a la classificació a sòl rústic i la seva qualificació com a sistema general d’espais lliures; una diversificació dels usos dins el sector, possibilitar usos residencials, a més de comercial, restauració, serveis privats i similars (tal com explica la fitxa i incorporant equipaments públics per a "recerca i estudis vinculats al turisme i per millorar l'estratègia de sostenibilitat turística en destins per a l'àmbit més ampli de Platja Palma, en la línia del que estableix en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'estat espanyol." la qual cosa ens sembla un despropòsit.

Des del GOB consideram que aquesta proposta dista molt del compromís polític de protecció integral definitiva d'aquesta darrera zona humida de la Ciutat que ha propiciat importants mobilitzacions socials i ecologistes, i que cal apostar per una restauració integral de l'habitat, sobretot atenent el context immediat d'emergència climàtica en el que ens situam com a territoris insulars. 

Així, des del GOB som contraris a la reordenació que es proposa i exigim una restauració del 100% de l'hàbitat, eliminant aprofitaments urbanístics i optant per la desurbanització. La nostra petició és la de restitució de hàbitat natural d'acord amb els reptes de transició socioecològica i emergència climàtica que haurem d'afrontar des del present ja més immediat i en els propers anys. No podem oblidar que es tracta d'un territori amenaçat per la inundació, en una zona saturada de la ciutat des del punt de vista de l'activitat turística i residencial i que en aquest marc, la recuperació dels hàbitats naturals ha de ser una prioritat per a restituir equilibris que mitiguin els impactes que esdevendran conseqüència de la immediatesa de risc climàtic. 

Restauració

En aquest sentit consideram que el PGOU de Palma ha d'avançar-se específicament en el cas de ses Fontanelles per una fórmula d'innovació relativa a la descontrucció per imaginar un nou paradigme de transició ecosocial, com ja s'ha fet en altres indrets on la natura ha estat maltractada i s'han recuperat espais d'alta qualitat ambiental, deteriorats per l'impacte d'intervencions impulsades pel creixement del sector turístic i immobiliari: la recuperació ecològica de la platja de Llançada de l'istme de la península d'O Grove a Pontevedra, entre el Balneari de la Toxa i la població turística de Sanxenxo; la desconstrucció del Club Med al Parc Natural de Cap Creus, i la reducció del sòl urbà a Torroella de Montgrí i recuperació de l'aiguamoll i el cordó dunar de La Pletera a Estartit (Girona), a la Costa Brava; i la demolició de l'Hotel del Algarrobico i renaturalització de l'àmbit de la platja del Parc Natural de Cap de Gata a Carboneras, Almeria (encara a costa de la demolició). Per a més info: https://www.albasud.org/noticia/ca/1412/sota-les-llambordes-la-platja

Així, des del GOB instam a l'Ajuntament a replantejar-se l'actuació prevista en l'àmbit i sector de ses Fontanelles com a tasca fonamentalment ètica, però també estratègica per a la transició ecosocial. 

Absència de participació ciutadana.

Consideram que a més, el Pla ha comptat amb un període d'exposició pública que hauria d'haver estat com a mínim de 3 mesos i que en àmbits tan delicats i concrets, s'hauria d'haver abordat un vertader procés de participació pública. La participació no és només informar i conveniar amb els promotors, sinó generar espais de discusió, anàlisi i debat amb la ciutadania i més quan es tracta d'un instrument tant complex i amb tantes implicacions socials i ambientals com és un Pla General.