Des del GOB consideram que el Pla General de Felanitx com a instrument d’ordenació urbanística ha d’apostar per la rehabilitació i regeneració urbana en comptes d’apostar per nous creixements i sobretot contenir l’expansió territorial i urbanística al sòl rústic.

Davant els escenaris de crisi climàtica i disminució dels recursos que haurem d’afrontar en els propers anys, cal que els instruments de planejament urbanístic assumeixin la contenció del creixement, la minimització del consum de recursos, sobretot pel que fa a les connexions, infraestructures i mobilitat, i el consum i disponibilitat de recursos hídrics, així com garantir la màxima disponibilitat de sòl fèrtil i de sòls rurals en disposició de desenvolupar els seus serveis ecosistèmics en les millors condicions.

Concretament pel cas de Felanitx, cal aturar la disseminació d’usos residencials i altres usos no propis del sòl rústic a tot el municipi i que en aquests anys s’ha vist incrementada molt especialment per l’aparició i consolidació del lloguer turístic vacacional a fora vila.

Per altra banda, al centre de Felanitx, cal enfocar la recuperació, rehabilitació i regeneració del teixit urbà sense nous creixements i dotant-lo de tots els serveis necessaris, des del punt de vista urbanístic, per recuperar el casc antic com a principal nucli de població, amb diversitat i multiplicitat d’usos que hi permetin i facilitin el desenvolupament de la vida quotidiana per tots els segments de la població, alliberant-lo d’usos turístics, per evitar així una progressiva gentrificació i turistificació del centre del municipi.

Els punts fonamentals de les al·legacions són:

Eliminació de nous sectors urbanitzables i aposta per a la regeneració i rehabilitació urbana. 

Felanitx disposa, d'acord amb els documents de modificació del pla de 1.900 habitatges buits. Per altra banda, preveu un creixement d'habitatges de nova construcció  en un horitzó de dotze anys, de 1.587 habitatges nous. 

Queda palès que amb una aposta per a la rehabilitació i reactivació dels habitatges actualment buits es podria donar resposta a un creixement d'habitatges i, per tant, d'habitats que ens sembla a més, totalment desmesurat i no justificat. 

El creixement amb nou sol, implicarà dotació de noves infraestructures i accessos que, serien prescindibles en cas d'apostar per la regeneració i rehabilitació dels cascs més antics dels nuclis de població, que ara sofreixen un important estat d'abandonament i degradació de les condicions de vida i que, en molts casos, estan sent colonitzats per l'activitat turística, despersonalitzant-los, afavorint la gentrificació i el desplaçament de les persones residents per increment dels preus. 

Amb una aposta per la recuperació dels habitatges buits, i la regeneració dels espais ja construïts, ens evitaríem nova artificialització de sòl, el progressiu procés de colonització turística i una contenció del creixement, fins al punt que el Pla podria preveure un creixement zero de nou sol previst per a la urbanització. 

Per tant, des del GOB demanam que es descartin nous urbanitzables així com la urbanització dels existents, especialment en aquelles peces que afecten sòl rústic o són actualment en situació de sòl rural, com és el cas del nou sector previst a Portocolom, de 2.783m2 per a 23 habitatges devora el carrer Mossen Tauler, que ja ha aixecat queixes i ha propiciat l'articulació veïnal i de grups com Terraferida i Salvem Portocolom en contra, i que a més afecta dues figures de protecció (Xarxa Natura 2000 i LIC). Creixement zero.

Limitació de noves edificacions i piscines a sòl rústic

El procés d'urbanització de sòl rústic, molt vinculat a l'activitat de turisme o lloguer vacacional, necessita ser fortament limitat. Per tot això des del GOB demanam la prohibició de construcció de noves piscines en sòl rústic; la prohibició de construcció de noves edificacions per a usos residencials, industrials, de serveis o turístics en tot el sòl rústic; determinar el sòl rústic només per a usos estrictament agrícoles.

La no reducció de parcel·la mínima de 15.000m2 i la reducció de superfície edificable independentment de la mida de la parcel·la, i del volum edificable a només una planta. 

Lloguer turístic

El lloguer vacacional massiu ha romput la barrera que separava les zones residencials de les turístiques duent efectes col·laterals perversos:

• El desplaçament a altres pobles de part de la població, a causa de la pujada dels preus dels lloguers i la impossibilitat de trobar lloguer per tot l’any.
• La compra de solars i vivendes per part d'inversors per dedicar-los a dita activitat. 
• La pèrdua de la personalitat des d’un punt de vista humà passant de ser l’únic poble de Mallorca de vorera de mar amb caràcter i ambient de poble, a més de zona d’estiueig de població local, a ser una zona turística impersonal més.

Per això creiem que el lloguer vacacional s’ha de limitar, limitant el nombre d’habitatges que es dediquin a aquesta activitat a cada barri o bé directament prohibint l'autorització de noves places de lloguer turístic vacacional en edificis plurifamiliars i cascs antics.