Els nous creixements en rústic, la recuperació dels urbanitzables desclassificats pel DL 9/2020 i els nous nusos viaris centren el gruix de les al·legacions del GOB.

Ses Fontanelles, la problemàtica dels recursos hídrics i la priorització de "projectes estratègics" per comptes de l'atenció i priorització dels dels programes de millora i revitatlització urbana als barris, són altres aspectes que consideram que cal revisar d'aquest nou instrument d'ordenació urbanística.

Un aspecte clau i que cal revisar en profunditat és la Memòria econòmica: incentiva processos especulatius i no reflecteix la realitat de les càrregues i beneficis del procés urbanitzador.

Aquesta aprovació inicial del Pla General de Palma és sens dubte una fita important. És un fet d’important magnitud i transcendència. N’hem seguit tota la feina prèvia i ens consta la voluntat ferma d’enfocar-lo vers un canvi de model de la Ciutat. Aquest instrument integra les qüestions cada cop més rellevants i preocupants per més àmplies capes de la societat: l’accés a l’habitatge, la mobilitat urbana, la turistificació excessiva, la integració del medi ambient en els contextos urbans, la crisi climàtica, etc.

Totes aquestes consideracions han estat incorporades en la visió i el relat del nou Pla General. Així hi apareixen conceptes de gran importància i rellevància com són: "protecció i ús racional del territori", "posar en valor el paisatge", "reconnectar ecosistemes" "xarxa de corredors i parcs verds", "humanització de la ciutat", "eixos cívics", "protecció dels barris", "ciutat de les cures: urbanisme inclusiu i feminista", "habitatge digne", "ciutat resilient", "autosuficiència energètica i hídrica", "comerç de proximitat"...

La lectura i presentació del relat sembla per tant un bon punt de partida i volem posar-ho en valor. Però malauradament alguns dels plantejaments que desenvolupa el Pla disten a la pràctica del plantejament i teòric i la retòrica del Pla. És aquesta coherència o la manca d’ella el que volem posar de relleu amb aquestes al·legacions.

Punts clau de les al·legacions (resum):

Alguns dels aspectes més rellevants ja vàren ser avançats en setmanes anteriors pel GOB:

• Reactivació del Decret Llei 9/2020: https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-alerta-de  Sol·licitam la no reversió dels efectes del DL 9/2020 i la desclassificació dels sectors no afectats com és el cas de Son Ximelis, Son Puigdorfila, Son Pardo, Son Bordoy, Son Toells, Son Ametller.
• Ses Fontanelles https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-demana-que-el-pgou-de-palma-assumeixi-la-restitucio-integra-de-l-habitat-natural-de-la-zona-humida-de-ses-fontanelles . Sol·licitm la restitució íntegra de l'hàbitat. 

Però l'anàlisi dels documents del Pla ens duu a més a presentar al·legacions en relació a diferents aspectes dels quals, ressaltam: 

• Absència de participació ciutadada. Ens cal reiterar i lamentar l'absència d'un procés real de participació ciutadana en un instrument de tanta trascendència, magnitud i complexitat com és el Pla General d'Ordenació de Palma. Determinades actuacions en punts de la ciutat han aixecat ja oposició veïnal: és el cas de Son Ximelis, Son Sardina o Son Puigdorfila. En aquests i altres sectors urbanitzables no s'ha incidit en un procés de participació que integri la realitat social, ambiental, o de serveis i connectivitat d'aquests espais que es veuran afectats per aquests nous creixements.  Ens sembla realment preocupant el fet que no s’hagi generat ni propiciat un debat social entorn un tema de tanta transcendència amb els barris i col·lectius organitzats actius arreu de la ciutat.

Son Sardina avui (adalt). Son Sardina planificat (abaix)

 

• Nous creixements. Reiteram la petició de no reversió dels efectes del DL 9/2020 i la desclassificació dels sectors no afectats com és el cas de Son Ximelis, Son Puigdorfila, Son Pardo, Son Bordoy, Son Toells, Son Ametller. En relació als nous urbanitzables que provenen de sòl rústic, consideram igualment que cal descartar-los totalment. Can Seguí, Son Sardina Oest, Son Cladera Nord, Son Cladera Sud i s’Indioteria. No està en absolut justificat el creixement que impliquen ni la necessitat de “completar la trama urbana” envaint peces de sòl rústic que requerirán la pertinent dotació de serveis i infraestructures, increments de mobilitat, etc. El que cal és recuperar i dignificar aquestes peces de sòl deixant-les lliures d’usos inapropiats i edificacions, apostant per la rehabilitació i regeneració urbanes com a única recepta per a abordar la necessitat de nous habitatges.

• Es continuen perpetuant urbanitzables del "vell model". Ses Meravelles i Vista Alegre continuen mantenint el model turístic de platja de Palma. Son Toells, respon només a la idea d'urbanització d'alt standing a la muntanya. És una "banya" urbana que no te res de compacitat.

SUB 81-01 Accés P. Meravelles: 25.245 m2, 7.236 m2 edificables, 18 habitatges (unifamiliars), també comerços.

SUB 82-01 Vista Alegre: 122.445 m2, 49.366 m2 edificables, 185 habitatges, 250 places turístics. Previst: equipaments esportius (ampliar el polideportivo existent?), reserva espai lliure existent, establiment hoteler de 4****

SUB 14-01 Son Toells: 72.752 m2, 36.158 m2 edificables, 66 habitatges, 123 places turístics, ubicat devora l’Autopista de Ponent St Agustí. Zona forestal amb risc d’incendi; previst equipament polivalent soci-esportiu (ampliar el poliesportiu Rudy Fernández?), edifici mixt terciari-equipament, edifici d’usos terciaris i residencial.

Son Toells, avui (adalt). Son Toells abaix (planificat)

• Projectes estratègics vs regeneració. Trobam que el PGOU dona una excessiva rellevància i dotació a les propostes estratègiques enfocades només a l’estètica de la primera línia propera a la mar, el front marítim (especialment parc de la mar i platja de palma) tot i que de manera fragmentada, en àmbits concrets o actuacions principals. Per contra, es dedica menys atenció als Programes de millora i revitalització urbana que afecten un total de 24 barris. Per aquests programes es determina únicament un decàleg de directrius, però no se li dedica cap tipus d'actuació. Es queda només en el decàleg. Als estudis econòmics del POD, a "LA PROGRAMACIÓ I L'ORDRE DE PRIORITATS" no apareix en cap moment la programació d'aquest programa de millora i revitalització urbana (clau AP-PGR), en canvi sí que surten les actuacions aïllades, les actuacions de dotació i les ARU. Al nostre entendre cal una previsió i programació d’aquestes actuacions per tal de fer front a la realitat i millora d’aquests barris específics per damunt de la integració de l’estètica i integració de la façana marítima.
• Ampliació del Parc BIT. Demanam la desclassificació de tota la urbanització no executada del Parc Bit. El desenvolupament d’aquest espai no està en absolut justificat i requereix desclassificar els terrenys i consolidar en les edificacions ja existents els usos vinculats a la tecnologia i la innovació. El mateix pla ja preveu altres centres nous d’Innovació al Moll VEll (Pol marí), al Nou Llevant i a altres indrets de la ciutat. El Parc BIT, però, implica un model de major mobilitat que cal capgirar cap a una ciutat de distàncies curtes sense necessitat del transport motoritzat.
• Altres zones humides. Vista la documentació i plànols de revisió del Pla General, veiem com es troba protegida la MAL140 - Prat de l'aeroport de Son Sant Joan i el MAL142 - Prat des Pil·larí i falta protegir la Bassa des Prat de sant Jordi MAL381 - Prat de Sant Jordi. La zona humida de prop de la depuradora de Sant Jordi, suposa una de les últimes zones relictuals, conjuntament amb la de s'Aeroport, es Pil·larí i Ses fontanelles. Sistemàticament a Sant Jordi es practiquen rebliments amb terres per augmentar el nivell i eliminar la inundació, això provoca mals al sistema hídric de la conca endorreica del prat de sant jordi.
  Demanam que s'inclogui la zona humida del Prat de Sant Jordi, del costat de la depuradora com a AIN amb el mateix perímetre que va descriure WWF a l'inventari de zones humides (www.humedalesdebalears.es ), exposat per la revisió a l'Estudi Ambiental Estratègic del Pla.
• Contradiccions en relació a les actuacions de mobilitat. Des del GOB demanam que es promogui vertaderament la mobilitat no essencial en cotxe, com es diu a l’informe de mobilitat. La qual cosa entra en contradicció amb l’expansió urbana (per exemple, al Parc Bit, a Ses Fontanelles, Son Ximelis, Can Fontet, Can Pastor, etc.) i amb l’increment de “la nova mobilitat generada i atreta pel desenvolupament del Pla” (que s’estima incrementarà els desplaçaments en un 18,2%), que es resol amb propostes d’ampliació de la capacitat del viari. Valoram favorablement alguns dels projectes clau de la ciutat, com ara el del nou tramvia a l’aeroport o el de reducció del nombre de carrils de passeig Marítim. En canvi, els anomenats “Nusos pel canvi” són propostes d’increment de la capacitat viària, que promouen la mobilitat en cotxe, per tant, contradictòries amb el discurs que es defensa a la revisió del Pla General. Els anomenats “Nusos pel canvi” són en realitat “Scalextrics” de creació de vials “d’un superior per tal d’evitar la intersecció”, per exemple del carrer Joan Miró amb l’autopista de ponent i l’Av. de Gabriel Roca, que es proposa soterrar. Un altre tant es proposa a la “Porta de Llevant” a Son Bordoy, soterrant la Via de Cintura i construint una rotonda a nivell superior, amb la que il·lustram, només a mode d’exemple, la megalomania de les obres viàries proposades i que des del GOB exigim descartar i reconsiderar.
• Un vial dins el Parc de Bellver que s'ha de descartar. Es proposa crear un vial que uneixi els carrers Tramvia i Francesc Vidal i Sureda per enmig del Bosc de Bellver (sòl rústic protegit), només per evitar els embussaments del Queens College, que son puntuals i afecten a unes poques persones, una poca estona al dia i només en temps lectiu.
• Manca de garantia de disponibilitat de recursos hídrics que hauria d’implicar contenció de creixement. Es considera inoportú el creixement en sòl urbà per a qualsevol ús (residencial, turístic, mixt, industrial) donat que Palma ja experimenta un dèficit d’aigua d’1.693.476 m³/any, que en aigua tractada equival a 2.116.845 m³/any en mitjana i fa necessari la complementació amb aigües d’origen extern. L’extracció de més aigua que es pot recuperar de manera natural implica la salinització d’un recurs molt valuós i que ja és un fet per a totes les fonts de Palma. Per tant, és del tot insostenible preveure el creixement de població i activitat econòmica a Palma. Especialment, l’increment en places turístiques no és adequat per una banda, perquè ja hi existeix una oferta turística prou grossa i per l’altra, perquè el consum d’aigua per turista és més elevat que el de residents, siguin com siguin els esforços de fomentar l’ús racional, eficient, eficaç dels recursos. Si ja ha arribat al límit, ja només queda deixar de incrementar la demanda.
• Ampliació de la dessaladora existent i nova dessaladora a Porto Pí. Consideram que l’anàlisi de suficiència hídrica és totalment insuficient, ja que descarta qualsevol voluntat de recuperació de les masses d’aigua subterrànies. Per contra, el que fa és assumir que són irrecuperables i per tant ho compensa amb dotació de noves infrastructures de dessalació amb (ampliar la dessaladora d’ABAQUA i fer-ne una de nova a Porto Pí). Tot això sense preveure l’impacte ambiental ni la petjada de carboni en un escenari d’emergència i crisi climàtica i la necessitat imperiosa de disminuir i racionalitzar els consums energètics i hídrics en futures escenaris d’escassesa.
• En relació a la problemàtica turística. El PGOU determina zones saturades. Al nostre entendre, la limitació del lloguer turístic vacacional i l’obertura de nous establiments turístics i també de serveis complementaris justifica a dia d’avui, poder entendre com a saturada tota la ciutat, per la qual cosa, des del GOB optaríem per una moratòria de llicència turístiques i d’activitats complementàries a tota la ciutat, per evitar una disposició de la ciutat a l’activitat turística que va colonitzant barriades senceres a un ritme incessant.
• Parc Natural de Son Quint. Compartim i assumim els plantejaments fets per l’Associació Son Quint Parc Natural en relació a la proposta de creació del Capítol VII. EL PARC ETNOLÒGIC DE PONENT i, seguint l’esquema del Capítol VI, dedicat al Parc Agrari, es desenvolupa l’ordenació del Parc de Ponent (Norma 7.7.1) i l’objecte i finalitats del Pla Especial del Parc de Ponent (Norma 7.7.2).
• En relació al solar de la Casa del Poble. Atenent la rellevància històrica i simbòlica que té el solar de la Casa del Poble, el GOB es suma a la petició de les diferents entitats veïnals i altres moviments socials, relativa a, que de la manera que més convingui a l’ajuntament de Palma, sigui mitjançant permuta, expropiació o altres mecanismes reconeguts pel dret, es recuperi la titularitat pública del solar de la Casa del Poble. I que una vegada recuperada la titularitat del solar, aquest es destini a un o diversos equipaments socioculturals que valorin els ideals del moviment obrer i la seva memòria.
• Manca de rigor dels estudis econòmics. No queda suficientment justificada la viabilitat econòmica del Pla i el que s’hi plantejat resulta difícilment creïble. A tall d'exemple, es basa l'estudi de mercat en alguns casos en habitatgess en promoció i encara inexistents, que pertanyen a un fons d'inversió (voltor).  No queda clar com es calculen els preus de manera que es posa en dubte la viabilitat de determinades actuacions i les operacions especulatives que puguin induir.  Al nostre entendre aquest estudi de mercat repercuteix negativament en el model de ciutat que es pretén desenvolupar des del punt de vista de l’especulació, i la distribució territorial en termes de guanys de mercat, i distorsiona les conclusions de l’Estudi econòmic. Consideram que cal revisar tota la memòria econòmica, aprofitant, a més per per aplicar la fiscalitat verda i fer que en aquelles àrees a on es preveu un aprofitament econòmic, ajudin a pagar actuacions en aquelles àrees que necessiten inversions.