La «circularitat hotelera» que pregona el DL 3/2022 del Govern de les Illes Balears, finança l’increment de categoria dels hotels amb fons públics europeus que havien de servir per pal·liar els efectes de la COVID-19.

Manca de transparència i negociacions a porta tancada

La concepció, presentació pública en altres territoris i aprovació mitjançant decret llei de mesures urgents, ha estat un exercici sense precedents de manca de transparència, participació i democràcia per part d’un govern d’esquerres. La Conselleria de Turisme i Model econòmic, actua a porta tancada amb negociacions amb el sector i amb prepotència i desconsideració (fins i tot de les esmenes que puguin presentar els seus propis socis de govern), més enllà d’aquells actors que considera claus per donar suport a la seva acció política, determinada a seguir consolidant el sector turístic i concretament, l’empresariat hoteler, com a puntal d’un model econòmic que deixa enrere l’objectiu de diversificació i les evidències de la vulnerabilitat de la dependència exclusiva d’un sector que, atenent els escenaris globals, es mou dins de la incertesa més absoluta. 

Hermetisme i blindatge per construir una arquitectura narrativa que representi 1) una nova «marca» per posicionar les Illes com a destinació turística – ara sostenible i circular – 2) garantir que els fons europeus flueixin a les butxaques de l’empresariat hoteler. Una política de campanya comunicativa  de nova marca turística i poca incidència real en cap dels objectius i reptes que planteja el propi preàmbul del projecte de llei. De fet, amb aquest projecte de Llei, les 300.000 places hotelers que suporta avui, només Mallorca s’empren com a refugi per fixar capital circulant d’allà on extreure una creixent taxa de beneficis i pel refugi de les elits globals en l’actual context d'inestabilitat geopolítica, ecològica i social.

El preàmbul de la Llei: un exercici de cinisme inaudit

Llegir el preàmbul de la llei i posar-la en consideració respecte de l’articulat i objectius finals de la Llei és un exercici de cinisme inaudit. Agenda 2030, turisme sostenible, creixement inclusiu, economia circular, dades extretes dels informes del LINCC, mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic, acord de París, COP26, informe de l’IPCC, etc. Tot un seguit de consideracions que s’esmenten per acabar ignorant-les per complet, concloent que la nova «marca» de turisme verd i circular és la solució, tot i reconèixer que el vertader objectiu és rellançar la competitivitat de les Illes en el mercat turístic.

Circularitat perquè i per a què? D’on l’emergència?

La “circularitat” és per als hotels i per fer més competitiva la destinació turística. Aquest nou invent narratiu s’aplica només als establiments hotelers i no a tot el metabolisme social d’una economia turistitzada i vulnerable davant la crisi climàtica i la complexa realitat geopolítica, molt lligada als escenaris d’escassesa de recursos energètics i materials que comença a fer-se palesa i a la tensió en les cadenes globals de producció. 

El Decret-Llei promou la «modernització» hotelera vers l’eliminació de calderes alimentades amb fuel o gasoil, la instal·lació dispositius d’estalvi d’aigua (polsadors dobles), una climatització racional, eliminació d’articles d’un sol ús per minimitzar l’ús d’envasos, controlar el consum d’aliments per promoure la proximitat o eliminar el consum d’espècies amenaçades, promoció de la instal·lació i l’ús d’energies renovables, recollida i depuració d’aigua, reciclatge de residus, etc. Moltes d’aquestes mesures ja eren d’obligat compliment per la Llei de Residus o la Llei de Canvi Climàtic. És més, en molts casos molts hotels ja els feien per pròpia iniciativa per complir amb determinats segells de qualitat i ambientals. Ara però, totes aquestes mesures esdevenen, per una banda, subvencionables, i per l’altra, algunes serveixen per augmentar categories dels hotels.

Amb aquest mateix paquet de millores de modernització subvencionables també s’inclou la instal·lació de llits elevables mecànicament o electrònicament.

Aquest nou catàleg de millores de l’eficiència, l’estalvi i la competitivitat (mitjançant certificacions de qualitat) aspira a ser finançades amb els fons públics (Next Generation  i fons propis del Govern), segons anuncia el govern. D'aquí la urgència en la seva tramitació, pel fet que els terminis de la UE seran també breus. Res a veure amb la situació «d’emergència climàtica» declarada fa uns anys ni amb cap de les qüestions urgents a les que fa referència el preàmbul. 

La «circularitat hotelera» que pregona el DL 3/2022 del Govern de les Illes Balears, finança l’increment de categoria dels hotels amb fons europeus per pal·liar els efectes de la COVID-19. Les mesures que hi aplica són les característiques del capitalisme verd i de la digitalització, adreçades principalment a afavorir la taxa de beneficis hotelera. 

Regals a canvi de: noves dispenses urbanístiques

Les operacions de modernització hotelera segueixen gaudint, també amb aquest decret, de l’exclusió del “compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístic i turístic” per incrementar “la superfície edificada i de l’ocupació” un màxim d’un 15%  - ara les diferents forces «progressistes» debaten que si un 15% o un 10% en una escenificació de «discrepàncies pactades», com va apuntar ahir el Conseller Negueruela que bé ens podrien estalviar – i, a més, “quedar legalment incorporats al planejament municipal com edificis adequats”, és a dir legalitzar-los. Aquest regal als hotelers començà ja amb la crisi de 2008 i al DL 3/2022 del Govern de les Illes Balears ha estat reiterat per reformes promogudes per tots els partits polítics (UM el 2009, PSOE el 2010 i ara el 2020-2022, PP el 2012, MÉS el 2017). Entenem que la rendibilitat d’aquestes obres hoteleres és doble: d’una banda, incrementen la categoria i la taxa de benefici hotelera; i d’altra, revaloritzen el seu capital fix immobiliari als mercats financers.

Congelació de places

Suspèn la concessió de noves places durant quatre anys. Aquí cal explicar que els allotjaments turístics de les Illes Balears han de ser autoritzats pel Govern i la seva concessió es limita d’ençà de mitjans dels anys 1980, arran de legislació per “incentivar la reconversió d’establiments hotelers obsolets”. A partir de 1998 s’establí la borsa de places. Encara que el Decret-Llei hagi instaurat aquest téntol, la suspensió no afecta les places en tràmit, reservades, adquirides provisionalment, en construcció, que hagin efectuat cessions anticipades dins d’una Unitat d’Actuació, etc. De manera que la xifra total de places turístiques no deixarà de créixer immediatament. Potser qui les té sabia anticipadament de la intenció del Govern. Entre 1998 i 2010 es donaren 16.117 places turístiques en el marc de la legislació per contenir les places hotelers. Malgrat la borsa de places continua vigent, les dispenses urbanístiques a les obres hoteleres que s’estan convertint en norma d‘ençà de la crisi financera de 2008 ha facilitat ja la concessió de 19.434 places entre 2010 i 2021.

Des del GOB consideram a més que una revisió de la borsa de places per part dels Consells en funció de la capacitat de càrrega turística no és de rebut. Consideram que les places no han de ser congelades sinó eliminades definitivament atenent la capacitat de càrrega ecològica àmpliament translimitada i superada en el context global de les Illes. 

 

En definitiva, des del GOB consideram que el projecte de Llei del Decret Llei (ja en vigor) fa circular el capital entre els mateixos de sempre, fent de les Illes Balears un refugi segur per als inversors i per a la gent rica. L’emmascara una versió edulcorada del “decreixement” i una nova “circularitat hotelera”, sense abordar però l’essència del projecte polític de decreixement turístic que consideram imprescindible i que hauria de ser implícit a la política de diversificació econòmica en el marc d’una transició ecosocial del model econòmic. 

1. Es tracta d’una llei aparador, una mostra clarivident de greenwashing i socialwashing per tal que el sector empresarial hoteler gaudeixi d’una plataforma d’accés i palanca als fons europeus en matèria de reconstrucció econòmica, revaloritzant els seus actius immobiliaris, consolidant les seves construccions i deixant de banda qualsevol exercici (que no seria nou ni impensable) d’eliminació d’oferta obsoleta, esponjaments, reducció efectiva i planificada de places turístiques, i/o reconversió i canvis d’usos amb la corresponent ordenació urbanística com a resposta a les necessitats socials creixents en matèria d’habitatge o altres serveis públics bàsics.
2. El repte de mitigació i adaptació al canvi climàtic, hauria de partir d’una anàlisi de les infraestructures turístiques situades a la costa, molt lligades al que coneixem com «zones turístiques madures» i els fons europeus de reconstrucció haurien d’impulsar una planificació de desconstrucció, recuperació i adaptació de la zona litoral, com a mesura fonamental en un context insular. Vegeu: https://www.albasud.org/noticia/1412/sota-les-llambordes-la-platja
3. Les noves categoritzacions dels hotels tendeixen a una elitització de l’oferta turística, amb criteris i puntuacions que no responen als objectius de la Llei (puntuen més les piscines i les saunes que els dispositius d’estalvi d’aigua, per exemple) i no hi ha cap valoració des del punt de vista de la dignificació i millora de les condicions laborals dins els establiments turístics (com haurien pogut fer seguint l’exemple de la central de reserves impulsada per les mateixes Kellys). Haurien de puntuar qüestions com el respecte i compliment del conveni col·lectiu, no externalització ni subcontractació de les feines nucelars, compliment de les lleis de prevenció, iguals retribucions per homes i dones, contractació de colectius vulnerables, o mesures relatives al foment del treball estable i de qualitat i revisió i transparència relativa a les càrregues de feina, etc. 
4. La Llei hauria de servir per a la recuperació i consolidació de l’Impost de Turisme Sostenible reenfocant els objectius d’aquest com a fons per a la reconversió del model econòmic en termes de mitigació i adaptació a un context d’emergència global ecològica, social i econòmica sense precedents.
5. El GOB defensa el decreixement turístic mitjançant justícia social i ambiental. Un projecte polític de decreixement turístic hauria de concretar-se en 1) disminuir planificadament el cabal d'energia, materials i residus (l'anàlisi de l'evolució recent dels cabals globals de la indústria turística de Mallorca no contribueix a aquests resultats amb més vols privats, consum d'aigua per pernoctació, importació de materials...); 2) millorar el benestar igualitàriament (no només dels clients dels hotels); i 3) que aquesta transformació social sigui fruit d'un procés democràtic (amb la participació dels moviments socials de base local als processos de decisió, que no és precisament així com s'ha gestat aquest Decret-Llei...).