L’aprovació inicial del Pla General de Palma ha estat sens dubte una fita important després de 20 anys de retard.

S’ha dit que el PGOU de Ciutat suposarà un canvi de model de la Ciutat. S’hi integren les qüestions cada cop més rellevants i preocupants per més àmplies capes de la societat: l'accés a l'habitatge, la mobilitat urbana, la turistificació excessiva, la integració del medi ambient als contextos urbans, la crisi climàtica, etc .

Totes aquestes consideracions han estat incorporades a la visió i al relat del nou Pla General. Així hi apareixen conceptes de gran importància i rellevància com són: "protecció i ús racional del territori", "posar en valor el paisatge", "reconnectar ecosistemes", "xarxa de corredors i parcs verds", "humanització de la ciutat", "eixos cívics", "protecció dels barris", "ciutat de les cures: urbanisme inclusiu i feminista", "habitatge digne", "ciutat resilient", "autosuficiència energètica i hídrica", "comerç de proximitat", etc.

La lectura i presentació del relat sembla un bon punt de partida i volem posar-ho en valor. Però malauradament també trobem incoherències importants entre aquests plantejaments teòrics i d’intencions i algunes de les actuacions concretes. Són aquestes incoherències les que posam de relleu amb les al·legacions ciutadanes, prop de 900, que amb un gran esforç hem fet plataformes, associacions de veïnats i entitats ecologistes.

Un dels temes que més ens preocupa és la importància de limitar l’expansió urbanística de la ciutat. Els creixement dels darrers 20 anys ens mostra la dificultat de l’Ajuntament per abastir el conjunt de la ciutat dels serveis i equipaments necessaris de tot tipus. El resultat són barris molts deficients en neteja, policia de barri, equipaments esportius, serveis socials, transport públic i manteniment en general. Una ciutat més compacta exigeix ​​reduir-ne el màxim el creixement en extensió i en població. Ni Palma pot créixer més ni Mallorca ho pot aguantar.

El repte és dotar adequadament de serveis i assegurar el manteniment de zones ja construïdes i impulsar la rehabilitació de barris i dels seus edificis existents. Per tant, cal replantejar-se els nous urbanitzables previstos en el PGOU: Son Sardina, Son Puigdorfila, els dos de Son Cladera, Son Toells, La Bonanova, Son Ximelis, Parc Bit, Son Bordoi, Can Pastor, etc.; la llista és llarga. En alguns casos, com a supressió total i en altres com a reducció i sempre escoltant el que plantegen les al·legacions i els possibles espais de negociació amb els veïns i veïnes que són més directament afectats per aquests creixements. En tot cas, el que cal prioritzar és l’habitatge social i d’HPO a l’abast de la majoria social i especialment dels joves.

A més, l'expansió urbanística tampoc no soluciona el problema més greu d'accés a l'habitatge, condicionat per la incidència de l'especulació inversora que ha convertit l'habitatge en una mercaderia, molt lluny de ser un dret social. Els preus de l'habitatge que actualment està en construcció ja posen de manifest que només estan a l'abast de rendes altes o d'inversors estrangers. Si realment s'actués sobre el lloguer turístic, se'n limitaria l'impacte sobre el preu de l'habitatge, en propietat i en lloguer, es disposaria d'habitatge per a lloguer de llarga durada a famílies i joves. De poca cosa serveix construir més si aquestes construccions ni tan sols estaran a l'abast de la joventut o de les persones que viuen d'un salari. Tampoc acceptam que la voràgine especulativa esborri espais de memòria ciutadana com l’antiga Casa del Poble, que hauria de ser preservada mitjançant un equipament sociocultural.

No cal dir que perdre sòl rústic i sòl susceptible de ser reforestat és contribuir al canvi climàtic, inassumible en aquests moments de la història, pels que hi som avui i per a ls generacions futures. Tampoc necessitam més macrocentres comercials, que són un dels principals factors de destrucció de comerç de proximitat.

El que sí que necessitam, de manera urgent, és limitar la instal·lació de més negocis d'oci, especialment nocturn, a barris i zones completament saturades i que van camí de convertir-se en nous espais de negoci turístic a costa d'expulsar la població resident, especialment zones del centre i de l'eixample de la ciutat.

De la mateixa manera, necessitam limitar la ubicació de nous centres educatius privats a zones que ja n’estan saturades d’aquest i pateixen els embossos i la contaminació pels desplaçaments de vehicles privats. La solució és l'escola pública de barri. Necessitam repensar tot el model de mobilitat de la nostra ciutat, afavorint el transport públic i col·lectiu i l’ús de la bicicleta, en detriment del cotxe, independentment de si és elèctric o no. Volem una Palma per caminar-la i gaudir-la.

La nostra ciutat no pot dependre exclusivament del monocultiu turístic o del sector de la construcció. Ja és ben hora de entendre que com a Illa som un territori limitat i que les dimensions i el creixement de Palma fa temps que ha superat tots els límits.

Des de la perspectiva ciutadana volem una ciutat per viure i conviure, una ciutat per qui l’habita i un esforç real per diversificar la seva economia i que no depengui d’un model de creixement que consumeix territori i recursos, que potencia el canvi climàtic i que no garanteix un desenvolupament humà, integral i sostenible.

Escoltau els barris, escoltau la ciutadania, negociau les al·legacions presentades, valorau l’esforç participatiu i incrementau la coherència entre les intencions del PGOU i les accions previstes. Aquesta és una oportunitat única i no volem que sigui una oportunitat perduda per a la ciutat que volem, avui per demà.