Resulta sorprenent que la majoria municipal hagi aprovat en el Ple Municipal de l’Ajuntament de Palma iniciar els tràmits administratius per a incloure l’edifici on hi ha el restaurant El Bungalow de Ciutat Jardí en el catàleg municipal d’edificis amb interès patrimonial amb la única intenció d’evitar la retirada del domini públic marítim terrestre d’una edificació il·legal i il·legalitzable segons la legislació de costes.

Actualment el restaurant El Bungalow te una Ordre Ministerial de 27 de juliol d’enguany la qual denega a l’empresa El Bungalow de Ciudad Jardín SL una sol·licitud de concessió per a la ocupació de 437 metres quadrats de domini públic marítim terrestre amb destí a restaurant, terrasses i accessos, ordenant a l’empresa sol·licitant la demolició i retirada de l’edificació, donat que no pot haver-hi ocupacions del domini públic marítim terrestre sense l’existència prèvia d’un títol administratiu concedit per l’administració competent, en aquest cas el Ministeri per a la Transició Ecològica.

La Llei de Costes vigent solament permet la conservació dels edificis declarats com a béns d’interès cultural, declaració que solament pot fer el ple del Consell de Mallorca a instància de la Comissió Insular del Patrimoni Històric segons l’article 10 de la Llei 12/1998 del Patrimoni Històric de les Illes Balears, essent per tant, la tramitació de catalogació municipal, un acte administratiu sense cap valor jurídic front a la Llei de Costes i a la denegació de la concessió al restaurant El Bungalow.

Alguns mitjans d’informació han incidit a destacar que el causant de l’ordre de denegació i retirada del restaurant seria la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, però la realitat és ben diferent donat que aquesta conselleria ni tan sols va emetre cap informe quan l’administració que tramitava la sol·licitud de concessió li va sol·licitar. La Disposició transitòria 4.1 de la Llei de Costes determina que les obres i instal·lacions construïdes amb anterioritat a l’entrada de la seva vigència sense les autoritzacions o concessions exigibles seran demolides quan no sigui procedent la seva legalització per raons d’interès públic, cosa que no s’ha promogut en els últims 34 anys de vigència de l’actual Llei de Costes per l’administració titular dels terrenys, que és el Ministeri per a la Transició Ecològica, única administració que ho podria promoure si aquesta activitat de restauració estigués permesa per l’article 32.1 de la Llei de Costes.

El que s’ha de considerar un fet greu és que hagi pogut existir en explotació durant 39 anys un restaurant sense cap títol administratiu i més greu encara el fet que després de més de quatre mesos des de la denegació de la concessió el restaurant segueixi en explotació amb tota normalitat.