En aquests moments contiuen obres públiques com la de l'autopista Llumajor- Campos o obres de reformes d'hotels.

Per altra banda, determinats Ajuntaments continuen amb la intenció de fer regenacions de platges o reconstrucció de passejos. 

 

Sembla que les administracions públiques no acaben d'entendre que la Crisi del COVID va més enllà de ser una crisi sanitària i que, en el cas de l'obra pública, no s'assumeix la gravetat del que implica. Des de determinats sindicats adverteixen que complir les normes sanitàries pels treballadors del sector de la construcció és pràcticament impossible per les característiques de la seva feina.  És més, col·lectius del propi sector ja han demanat mesures: https://www.elnacional.cat/es/economia/coronavirus-arquitectos-aparejadores-ingenieros-parar-obras_484164_102.html.

En aquest sentit consideram que mantenir feines no imprescindibles posa en risc els esforços fets amb el confinament per la població i que el sistema necessari requereix.

Per això tota aquella activitat laboral que no sigui imprescindible absolutament per combatre la crisi del COVID i que no permeti seguir amb les directrius de les autoritats sanitàries s'ha d'aturar. La població no veu lògic les mesures de confinament i militarirzació mentre determinades obres continuïn o es segueixin planificant.

En aquest sentit, des del GOB volem fer esment especialment a les obres a Domini Públic Marítimo Terrestre que determinats Ajuntament de Llevant (com Capdepera amb la recuperació del passeig de Cala Gat o Felanit amb la intenció de regenerar les platges de Cala Sa Nau o Cala Marçal) pretenen tirar endavant per superar la catàstrofe del Gloria.

És evident que moltes administracions no entenen que el Post-Covid19 ens abocarà a una situació que mai tornarà a ser la que era abans i que aquest crisi sanitària global el que ha fet, és posar en evidència la vulnerabilitat d'un sistema econòmic, en el cas de les Illes, que vivia fins ara del monocultiu intensiu turístic i que ha d'afrontar també una emergència de molta més magnitud, com és l'emergència climàtica. Pretendre destinar doblers públics a recosntruir passejos a primera línia o a regeneració articial de platges és tirar els doblers atenent la situació d'emergència climàtica a la que haurem de fer front i la situació de vulnerabilitat econòmica en la que ens deixarà la crisi del COVID 19.

A tall d'exemple i sense tenir en compte l'emergència climàtica, val a dir que que la regeneració ja es va emprar a Cala Agulla fa uns anys, amb un resultat nefast. D'altra banda, la declaració d'obres d'emergència pst Glòria a Balears, per part del Consell de Ministres, no inclou la regeneració de platges, pel que actuacions com aqueixa no es poden botar la tramitació ambiental corresponent.

És evident per tant, que ara mateix, tota obra pública hauria d'aturar la seva activitat per emergència sanitària, i que cap dobler públic hauria d'anar destinat a recuperar unes infraestructures o actuar sobre espais naturals de manera artificial en el domini públic martímo terrestre. És una irresponsabilitat de dimensions colosals, primer, pretendre continuar obres malgrat l'estat d'alarma i segon, destinar doblers a unes obres que l'emergència climàtica deixa clar que propers temporals se'n tornaran a endur.

Els doblers públics cal que es destinin ara a pal·liar la crisi del COVID en l'àmbit sanitari i social i cal entendre que, un cop superada la crisi COVID19, no es podrà reprendre l'anterior model econòmic com si res no hagués passat. Caldrà una revisió de pressupostos i estratègia per reenfocar l'economia cap a la producció de bens materials per sostenir, aquí, vides dignes, i això implicarà necessàriament: decreixement de l'economia, relocalització dels mitjans de producció i ruralització, mantenint com ara s'està considerant, el sector agroalimentari com a sector estratègic de sobirania alimentària i resiliència. 

Per una #transicióecosocial, després de l'estat d'alarma, #reaccionem!