Dilluns, 31 de gener de 2010
Intervenció del GOB al Ple de l'Ajuntament de Palma a favor de la peatonalització total i efectiva del Carrer Blanquerna
Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions.
He començat aquesta intervenció amb un petit fragment del llibre El petit príncep. És una frase que ens hauria de fer reflexionar… es vera que a vegades no entenem als infants?. La veritat és que per entendre'ls, abans hem d'estar disposats a escoltar-los i la realitat és que des de les polítiques que fan la Ciutat, fa molt temps que se'ls té oblidats...
“Confiar en els infants o demanar-los ajut no és gens senzill. És un gran compromís i un risc important perquè són exigents i no se'ls pot enganar. Només poder confiar-hi aquells qui estan convençuts que val la pena intentar-ho i que, de fet, pensen que no existeixen millors solucions ni més segures per superar les contradiccions de la nostra vida contemporànea. Per tant, haurien de plantejar-s'ho sincerament totes aquelles persones que se senten sincerament insatisfetes de la situació actual: aquells que no poden acceptar una ciutat on pels carrers no es vegin nens i nenes, persones grans o persones amb discapacitats perquè aquests carrers són propietat privada dels adults motoritzats.”
Segurament molts de vostès pensen: i com és que ara el GOB ens parla d'infants? senzillament perquè la resta d'arguments per una ciutat per a les persones, fa anys que els senten, i els coneixen prou bé malgrat ignorar-los massa sovint. I perquè, si una motivació tenen els grups ecologistes per continuar la lluita, aquest és, el futur dels nostres infants.
Ara fa 20 anys els infants de Fano, a Itàlia, participen en un projecte molt interessant: “La Ciutat dels Infants”. El projecte s'ha estès a una xarxa de ciutats italianes i altres ciutats europees i consisteix en que els infants ( de 6 a 11 anys) es reuneixen en els seus consells d'infants, treballen amb els adults la planificació compartida i aporten propostes, intervenint regularment en els plens municipals.
“Els infants ja estan acostumats a que no se'ls escolti o bé a que se'ls admiri sense tenir-los en consideració seriosament; el desinterés dels adults no els sorprèn ni tampoc els decep excessivament. Però si passa que una de les propostes que fan es té en compte i es du a terme, el miracle es fa veritat: aquells infants se sentiran ciutadanes i ciutadans amb orgull i desitjaran amb tota l'ànima fer-se grans per continuar defensant i millorant la seva ciutat.”
Ara, i per l'absurda polèmica que ha generat i genera la peatonització complet de Blanquerna, no tenim temps per intentar posar en marxa una iniciativa similar. Hi ha massa factors en contra: disputes polítiques, firmes perquè sí, firmes perquè no (per cert els infants no poden signar, no?) eleccions aquí devora... però no cal, deixem dur-nos per l'experiència d'aquests 20 anys en diverses ciutats del món.
I saben què diuen els infants de massa ciutats europees?
NO TENIM LLOC. HI HA MASSA COTXES I NOSALTRES NO TENIM ESPAI PER JUGAR
I què demanen?
ELS INFANTS HAURIEN DE TENIR EL MATEIX ESPAI PER JUGAR QUE TENEN ELS ADULTS PER APARCAR. Aquesta és la proposta que varen fer un grup d'infants convidats al Consell d'Europa a Brussel·les.
Sembla que només sigui una provocació infantil, de manera que generalment suscita un somriure condescendent i amb certa suficiència per part de les persones adultes. Però, estaríem disposats a considerar-la seriosament? Blanquerna lliure de cotxes és una oportunitat per fer-ho.
Avui dia, sembla que, en una ciutat occidental, els cotxes aparcats o en circulació cobreixen, i per tant, fan seva la principal i enorme superfície pública formada pels carrers i per les places. A Palma, el nombre d'automòbils en relació al nombre d'habitants es pot estimar aproximadament en 50 vehicles per cada 100 habitants i s'estima també que la meitat d'aquests estan aturats. Per tant, hem de pensar que un 25% de la població condiciona la vida de l'altre 75% limitant-ne la mobilitat, privant-la d'espai i negant-li la seguretat.
Quan reivindiquen el seu dret a tenir espai per jugar, els infants reivindiquen l'espai de tots: de qui va a comprar, de qui llegeix el diari, de qui passeja, de qui es mou a peu, amb bicicleta o amb el cotxet del nadó.
Què passaria si alguns infants ocupessin un espai d'aparcament lliure (o a la zona blava, disposats a pagar la taxa per aparcar) per jugar? Reconeixeríem que han arribat abans i que estan exercint un dret que sens dubte està més reconegut i protegit legalment que el d'aparcar el cotxe?
Alguns diran que aquest problema no existeix perquè sembla que ja estigui resolt: els infants estan a ca seva o a l'escola o a les acadèmies d'activitats extraescolars, sovint amb les mares i pares, i per tant no hi ha infants pels carrers, no hi ha una demanda d'espai per part dels infants. Però, i si els deixéssim parlar? I si els deixem que diguin, “ja n'hi ha prou"! Segurament alçaran la veu per reivindicar espais per jugar a la nostra ciutat lliures de cotxes!”.
Si s'escoltés la sol·licitut dels infants, l'administració no només es convertiria en garant d'un dret elemental de les seves ciutadanes i ciutadans més petits i menuts que no disposen d'instruments de pressió com, per exemple, el vot; no només respondria a les exigències d'espais segurs sinó que, a més, respondria a les exigències de supervivència i desenvolupament sostenible de la mateixa ciutat fent front a l'excessiva ocupació del sòl públic per part del vehicle privat, el renou insoportable, la pol·lució atmosfèrica, la salut dels ciutadans i ciutadanes. És a dir, que en el cas de Blanquerna, anam per bon camí.
Gairebé tot el que he dit, no m'ho he inventat, ho he tret del llibre, Quan els infants diuen PROU! De Francesco Tonucci que recoman fervorosament a tos vostès.
Segur que, als ulls d'un infant, el fet que molts de nosaltres haguem de ser aquí per fer sentir la veu de moltes ciutadanes i ciutadans que fa anys que criden - fins al punt que molts han perdut la veu - que Palma s'humanitzi, que posi les persones per davant dels cotxes, dels interessos i pressions de determinats sectors econòmics que només pensen en els seus guanys... segur que tot això a ells, els infants, els sembla absurd, segur que amb això són ells els que no ens entenen. Perquè una cosa tan òbvia genera tants conflictes? Blanquerna, i no només Blanquerna, ha de ser pels vianants, per a les persones, i sobretot, pels infants, per fer justícia i començar a retornar-los l'espai que des de fa temps i de mica en mica, sense demanar permís ni opinió, se'ls ha anat robant, juntament amb el seu dret de jugar al carrer.
Pose'm un poc de seny i sentit comú del que els infants tenen a dolls i que sembla que anam perdent a mesura que ens feim grans, per no haver d'avergonyir-nos davant d'ells.
Gràcies
