El GOB contradiu l'opinió d'Alberto Pons, de que el luxe simbolitzi el futur econòmic de la ciutat. Les directrius de l'APB tendeixen a la privatització i elitització de les infrastructures portuàries obviant els greus impactes ambientals i socioeconòmics d'aquest model.
26.02.2015. El GOB adverteix dels perills de la macroampliació del port de Palma per a destinar-lo a megaiots i creuers de luxe
El GOB contradiu l'opinió d'Alberto Pons, de que el luxe simbolitzi el futur econòmic de la ciutat. Les directrius de l'APB tendeixen a la privatització i elitització de les infrastructures portuàries obviant els greus impactes ambientals i socioeconòmics d'aquest model.
_______________________________________________________________________________________________________________________
Una inversió de 550 millons d'euros que es preveuen cobrir amb inversió privada. Dic de l'Oest per a ferris i vaixells de mercaderies. El Moll Vell reconvertit en zona d'oci i el moll de Ponent exclusivament per a creuers. I davant la Seu, un nou pot esportiu que podria allotjar fins a 200 mega-iots.
Aquestes són les principals xifres de la macro-ampliació del port de Palma, plantejada per l'Autoritat Portuària de les Balears, el President de la qual, Alberto Pons, manifestà ahir clarament que aposta per l'elitització de la infrastructura portuària: macroports per a megaiots i creuers de luxe.
El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable. En aquest sentit, promoure l’amarratge de mega-creurs suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.
Aquest procés d’augment de capacitat de les infraestructures de transport marítim ens hipotequen el futur, perquè assumeixen que el creixement urbanístic i turístic s’ha continuar potenciant sense límits al mateix ritme insostenible en que augmenta el nostre consum energètic, l’afluència de passatgers, la producció d’aigua dessalada, l’extracció d’àrids, la incineració de residus, el creixement del parc de vehicles...
Les conseqüències del projecte de l'ampliació del port de palma
Les megainfrastructures de transports, com aquesta del port de Palma, no tenen en consideració el canvi d'era que implica l’acabament dels combustibles fòssils barats, amb l’inici de l'era dels combustibles fòssils cars, en el seu camí cap al final del petroli.
Queda clar que les directrius polítiques impulsades per Alberto Pons responen als interessos dels lobbies turístic, nàutic, constructor i financer.
Per cobrir els costos de l'ampliació, es promou la inversió privada en les instal•lacions del nou port, a condició que la seva explotació posterior sigui també privada, amb la qual cosa quedam sotmesos a l’interès especulatiu d’una infrastructura d’interès general.
Reclamam debat sobre el suposat «interès general» del projecte de l'APB sobre l’ampliació del port
El GOB reclama a l’Autoritat Portuària de Balears, que el projecte d’ampliació del port de Palma es pugui debatre amb informació pública, per tal de determinar si es tracta o no d’un escenari d’interès general per a la ciutat de Palma i per a les Illes Balears.
