Parets seques, de marès o pedra viva, garrigues, torrents, qualque casa de possessió amb qualque revolt, amb alguna petita baixada i pujada al lloc a on ha de passar per damunt d’un torrent. Conservar aquest paisatge hauria de ser la prioritat.

 

 

El GOB va presentar ahir al·legacions a la reforma del Camí de Conies que planteja l'actual Consell de Mallorca. Aquestes obres són la continuació d'un projecte previst a un Pla Director Sectorial de Carreteres plantejat als seus inicis (1998) per afavorir l'expansió urbanística, un model desenvolupista al que va donar continuïtat la revisió que al 2009 i que no va qüestionar el model ni va aportar alternatives vinculades a la necessitat de plantejar les intervencions en matèria de carreteres a un model integral de mobilitat més sostenible i allunyat de la supremacia del cotxe privat i el desenvolupament urbanístic sense mesura.
Per fer factibles aquests eixos transversals es plantegen obres desmesurades de condicionaments de la xarxa primària complementària i de la xarxa secundària – com és el cas de la impactant obra de Sant Joan a Montuïri – o el cas sobre el que al·legam: el camí de Conies,

MANCA DE JUSTIFICACIÓ
Atenent a la realitat exposada en relació a l'instrument de planificació sectorial de les noves infrastructures de carreteres, creim que ja hi ha motius més que suficient per entendre que aquesta nova intervenció no té en absolut justificació, si tal i com es desprèn del discurs institucional es vol avançar cap a la racionalitat en el desenvolupament urbanístic i territorial de l'illa. Si això dos així, es deixaria de donar continuïtat a les obres d'un pla que té les arrels en el model viari corrupte i obsolet de 1998. A part d'això i concretament pel que s'exposa en la memòria justificativa del projecte de millora de la carretera de Conies, els arguments relatius a l'increment del trànsit per l'activitat al foravila (sense donar dades relatives a aquesta qüestió) o per l'increment de transit pesat per l'activitat a Pedreres, són arguments que, a banda de no estar documentats en absolut i que ens qüestionam la seva certesa, no justifiquen en absolut donar continuïtat a una intervenció en una carretera com la de Conies, anul·lant el valor que ara per ara, i des del punt de vista paisatgístic tenen encara, algunes de les carreteres pròpies de la xarxa secundària de l'illa.

IMPACTE PAISATGÍSTIC CRÍTIC
El Ple del Consell de Mallorca va aprovar, el mes de febrer de 2008, l’adhesió de la institució al Conveni Europeu del Paisatge, essent la presidenta Francina Armengol. Al 2009 es varen presentar les Bases BASES PER A UNA ESTRATÈGIA DE PAISATGE DE MALLORCA, com a DESENVOLUPAMENT DEL CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE, sota la direcció tècnica i coordinació, entre d'altres de Miquel Vadell, actual Director Insular de Territori i Paisatge i Vicedirector de la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme.

Finalment, cal recordar l'adhesió del Consell Insular de Mallorca a la Xarxa europea d’ens locals i regionals per a l’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP-ENELC).
En el cas de la carretera de Conies, aquest és un traçat d'un altíssim valor paisatgístic, entre l'entorn rural i els cursos fluvials (torrents).
Parets seques, de marès o pedra viva, garrigues, torrents, qualque casa de possessió amb qualque revolt, amb alguna petita baixada i pujada al lloc a on ha de passar per damunt d’un torrent. Conservar aquest paisatge hauria de ser la prioritat.
No té sentit que la mateixa institució, per una banda faci despesa pública en crear infraestructures que degraden el paisatge, uniformitzant i llevant la singularitat paisatgística d'aquestes vies secundàries, mentre per altra banda, dedica recursos a la millora del paisatge devora de carreteres (tal i com preveu el propi conveni).
Es tracta d'un impacte paisatgístic inassumible. Les mesures correctores i preventives proposades per a evitar o reduir afeccions no són eficaces.
Demanam coherència amb el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca quan es plantegen barbaritats com els condicionaments de carreteres secundàries que passen a ser "autopistes" en el paisatge rural de Mallorca.

ZONES ANEI I ZONES PREVENCIÓ RISCS
Part del projecte es troba a tocar d'una àrea natural d'especial interès, ANEI i afecta diverses àrees de prevenció de riscos, entre les quals una important àrea de prevenció de riscs d'erosió.

L'impacte paisatgístic romp el caràcter rural d'indrets com l'entorn de la Carretera de Conies. La zona que travessarà la nova línia, l'amplada de la carretera, el tipus d'obres i complements no tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals, en alguns trams protegits per la Llei 1/1991 de 30 de gener d'espais naturals. Els canvis que provocaran significaran un cop més, la transformació negativa de la zona que travessa.

NO MÉS INFRASTRUCTURES PER A MÉS COTXES.

El GOB fa un clam a la responsabilitat: qualsevol política de carreteres ha de respondre a una política de transport que integri d’una forma global, a part de la política de carreteres, altres polítiques sectorials, ja sigui infrastructura ferroviària, transport col·lectiu per carretera, transport urbà, enllaços de distints sistemes de transport, ordenació del territori, estudis de la demanda, aspectes ambientals, etc. En aquest sentit, s'ha de tenir clar que la xarxa viaria és la que estructura el model territorial, per tant, si volem impulsar un model territorial diferent, haurem de modificar irremeiablement, i a més de forma substancial, el model viari al que responen aquestes obres aïllades.

Per tot això demanam que es descarti donar continuïtat al, ja iniciat al 2009, projecte de reforma integral del Camí de Conies per la desfiguració paisatgística que representa la uniformització de la xarxa de vies secundàries en un àmbit tan sensible i valuós com aquest que envolta aquest camí.