Ports de les Illes, prepara una proposta de Pla General de Ports de Balears, al qual el GOB ja ha plantejat les primeres consideracions.

En primer lloc valoram positivament que el Pla opti per descartar noves ampliacions de ports per fer front a l’elevada i creixent demanda del sector. Tanmateix però trobam a faltar algunes consideracions prèvies relatives a la situació actual de massificació de les aigües portuàries que es produeix en temporada d’estiu i a la qual, alguna de les propostes previstes al pla, poden incidir intensificant un fet que, ja a hores d’ara, comença a esdevenir problemàtic i que va lligat al procés de gentrificació que també pateix la mar a les Illes.

En aquest sentit des del GOB apel·lam a la necessitat d’establir uns límits en funció de la capacitat del medi litoral (capacitat de càrrega litoral) i no un límit en funció del límit físic de les infrastructures actuals que no ocuparà més domini públic a 15 anys vista, però que sí que serà gestionat amb l’objectiu de donar un màxim rendiment a les instal·lacions actuals implicant per tant a la llarga un creixement, una mercantilització i un desplaçament de les embarcacions locals, per embarcacions més grosses amb criteris purament mercantils vists com una oportunitat de negoci a nivell global.

Intensificació de l’ús dels ports.

En relació a aquests efectes, la reordenació dels ports per augmentar el nombre de places i eslores que es preveu al pla, la potenciació dels xàrters – amb un tant per cent d’amarraments de cada port destinat a aquest negoci – són algunes de les mesures que més incidència tendran en aquestes qüestions relatives a la massificació, la gentrificació i el desplaçament del navegant local, ja que els amarraments es gestionen des de la perspectiva de la rendibilització del seu ús mercantilitzat i per tant, afavorint empreses que moguin les embarcacions que als particulars propietaris de vaixells i que necessiten també un amarrament.

Amb les propostes previstes es preveu créixer en 3.800 nou amarraments que donaran una resposta parcial a la llista d’espera actual de prop de 5.000 amarraments arribant a les 27.000 places a les Balears, amb un augment de les eslores (18-24metres): megaiots, catamarans de xàrter, .. demanda que se vol fins i tot augmentar amb la "captación del cliente náutico deportivo foráneo" afavorint el creixement de un sector nàutic ja hipertrofiat.

En aquest sentit, i tal com ha afirmat la mateixa entitat Ports de les Illes, el 65% de les places existents ja estan concessionades a llarg termini de manera que el Pla preveu una afecció al 35% de gestió directe pública. Aquests es gestionarà amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els amarraments. En aquest sentit des del GOB consideram que en relació a la maca d’amarraments tenim un problema d'eslores i no d'amarraments. Reduint les eslores no hi hauria aquesta llista d'espera: 1er la majoria de les embarcacions locals són de petita eslora; i 2on si redueixes l'eslora no hi ha xàrters ni grans iots i alliberes molts d'amarraments. Atenent això consideram que aquest 35% de gestió directe s’hauria d’enfocar més en aquesta lògica de reducció d’eslores.

L'obsessió pel creixement no duu més que despesa pública i necessitat de fer negoci d'un espai de totes i a damunt guanyat a la mar, amb una sèrie d’efectes ambientals adversos:

• Augment de la massificació i de la saturació a la costa, especialment a les platges, produint també un major nombre de impactes damunt la posidònia.
• Augment de la contaminació: aigües negres, aigües grises amb productes de neteja, aigües de sentina amb olis i hidrocarburs, pintures i patents, varaderos il.legals sense mitjans per no contaminar les aigües pluvials, fums,..
• Augment consum de combustibles fòssils, desmesurat en el cas de grans motores, contribuint al canvi climàtic.
• Gentrificació de la mar, desplaçant les petites embarcacions dels navegants locals defora de l'aigua (rampes i marines seques) per ser substituïdes per embarcacions més grosses, generalment de navegants forans, empreses de xàrter i megaiots de bandera de conveniència i tripulació estrangera i que despilfarren combustible i recursos amb unes quantitats indecents.

Així doncs, hem fet arribar aquestes consideracions Ports de les Illes perquè creim que són cabdals alhora d’elaborar una estratègia a llarg termini com l que es pretén abordar amb la redacció d’aquest Pla Director