Ports de les Illes prepara una proposta de Pla General de Ports de Balears al qual el GOB ja ha plantejat les primeres consideracions, i que ara han estat trameses a la Comissió Balear de Medi Ambient.

 

A evitar: casos com el del Port de Portals en que s’ha autoritzat la mercantilització turística i de luxe dels espais portuaris amb una lògica totalment allunyada de la lògica de «serveis portuaris».

En un primer moment, des del GOB, vàrem valorar positivament que el Pla plantejat per Ports de les Illes, i que s’ha estat preparant des de Ports, aquesta passada legislatura, opti per descartar noves ampliacions de ports per fer front a l’elevada i creixent demanda del sector.

Però alertam que la tendència actual, que es veurà intensificada amb el Pla General de Ports, d’intensificació d’usos i ampliar al màxim els rendiments no només logístics i de gestió portuària, sinó també comercials i lúdics dels ports, sense atendre situació actual de massificació de les aigües portuàries que es produeix en temporada d’estiu i i el procés de gentrificació que també pateix la mar a les Illes.

Intensificació de l’ús dels ports.

En relació a aquests efectes, la reordenació dels ports per augmentar el nombre de places i eslores que es preveu al pla, la potenciació dels xàrters – amb un tant per cent d’amarraments de cada port destinat a aquest negoci – són algunes de les mesures que més incidència tendran en aquestes qüestions relatives a la massificació, la gentrificació i el desplaçament del navegant local, ja que els amarraments es gestionen des de la perspectiva de la rendibilització del seu ús mercantilitzat i per tant, afavorint empreses que moguin les embarcacions que als particulars propietaris de vaixells i que necessiten també un amarrament.

Amb les propostes previstes es preveu créixer en 3.800 nou amarraments que donaran una resposta parcial a la llista d’espera actual de prop de 5.000 amarraments arribant a les 27.000 places a les Balears, amb un augment de les eslores (18-24metres): megaiots, catamarans de xàrter, .. demanda que se vol fins i tot augmentar amb la "captación del cliente náutico deportivo foráneo" afavorint el creixement de un sector nàutic ja hipertrofiat.

En aquest sentit, i tal com ha afirmat la mateixa entitat Ports de les Illes, el 65% de les places existents ja estan concessionades a llarg termini de manera que el Pla preveu una afecció al 35% de gestió directe pública. Aquests es gestionarà amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els amarraments. En aquest sentit des del GOB consideram que en relació a la maca d’amarraments tenim un problema d'eslores i no d'amarraments. Reduint les eslores no hi hauria aquesta llista d'espera: 1er la majoria de les embarcacions locals són de petita eslora; i 2on si redueixes l'eslora no hi ha xàrters ni grans iots i alliberes molts d'amarraments. Atenent això consideram que aquest 35% de gestió directe s’hauria d’enfocar més en aquesta lògica de reducció d’eslores.

La mercantilització dels espais portuaris: el cas del Port de Portals (Calvià)

L'obsessió de fer negoci en l’espai portuari comú i a damunt terreny guanyat a la mar, no té límit. Un cas que val la pena posar com a exemple és el cas del Port de Portals (Calvià) on, després d’una ampliació de la concessió per a 35 anys més al 2018, es preveuen obres per a fer un restaurant sobre l’escollera que dona a la platja de l’Oratori de Portals nous (amb vistes panoràmiques). Un aparcament soterrat de 200 places, sobre el es farà una nova zona comercial i per a oficines i un gimnàs. A part d’un edifici destinat a restaurants i tendes.

Queda clara que la vocació de les obres per guanyar terreny a la mar, organitzar i «reordenar» el Port de Portals, tenen un objectiu lucratiu. Un espai privilegiat, concessionat a una empresa privada l’objectiu de la qual és la mercantilització de l’espai i que no es justifica d’acord amb les necessitats i funcions que haurien de tenir els espais portuaris i que es limiten permetre operacions de trànsit portuari, prestar serveis a les activitats pesqueres, esportives o nauticorecreatives.

Una situació que el Pla General de Ports hauria d’evitar garantint la vocació estrictament portuària, de trànsit i serveis portuaris, d’unes instal·lacions gestionades a través de concessions privades sobre un espai de domini públic.

Creim que aquestes consideracions són cabdals alhora d’elaborar una estratègia a llarg termini com la que es pretén abordar amb la redacció d’aquest Pla Director.