Veïns i entitats demanen la desafectació de tot el territori previst per a la ronda Nord d'Inca i la retirada de la nova proposta de reserva viària entre la carretera de Selva i la d'Alcúdia, atesa la realitat climàtica, territorial i econòmica actual.

No podem seguir executant projectes d'un Pla de Carreteres planificat al 1998 i pensat per a l'expansió territorial i el cotxe com a mode de transport exclusiu.

 

Aquest mes d'agost torna a estar a exposició pública l'Estudi Informatiu i l'Estudi Ambiental Estratègic de la Variant d'Inca en el seu tram entre carretera d'Alcúdia i carretera de Selva. Els documents presenten dues alternatives per aquest tram de la ronda o variant completa que hauria d'unir la carretera d'Alcúdia amb la carretera de Palma i que ja va generar en els inicis de la seva tramitació 2012 i següents, una forta oposició veïnal i ecologista.

Ara ens trobam davant la intenció per part del Consell de Mallorca i Ajuntament d'Inca d'aprovar una nova reserva viària només pel tram entre carretera d'Alcúdia i carretera de Selva que ha fet reviscolar l'oposició veïnal al projecte.

Antecedents i peticions fetes pel GOB

Per part del GOB fa anys que ens posicionam contra aquesta infraestructura i al 2019 ja vàrem presentar un informe a la CMAIB per a la realització del document d'abast, en el qual, sol·licitàvem a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, com a òrgan ambiental i en virtud de les declaracions institucionals d'emergència climàtica, instar al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, a:

a) a retirar i suspendre la tramitació de qualsevol del projectes prevists en el Pla Director Sectorial de Carreteres (*), i concretament de la variant Nord d’Inca, atesa l’assumpció de la situació real d’emergència climàtica 

b) que no s’inverteixi cap dobler públic en infraestructures que responen a un model expansiu tant en l’ús del transport privat per carretera, com en l’ocupació de sòl rústic fèrtil per noves infraestructures viàries que no responguin a models més integrats i sostenibles de mobilitat que representin una alternativa real a la massificació i ús/abús del cotxe privat.

b) l’impuls i la implementació i dotació pressupostària del Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears i

c) redacció i aprovació urgent de la Llei de Mobilitat sostenible anunciada en la declaració d’Emergència Climàtica de les Illes Balears, feta el divendres passat dia 8 de novembre de 2019 pel Consell de Govern.

La situació actual d’emergència no ens permet seguir continuant amb les inèrcies de planificació infraestructures totalment insostenibles des del punt de vista ambiental, sobretot pel que fa a la continuació d’un model de mobilitat només enfocada en al construcció infraestructures pel transport privat per carretera, amb projeccions de carreteres al voltant de nuclis urbans que no afavoreixen la integració en l’escala urbana i condicionen la implementació d’altres estratègies integrals de mobilitat plantejades des de l’actual paradigma de crisi ecològica i ambiental.

Per tant, la construcció i inversió de doblers públics en una nova infraestructura que afavoreixi el transport, majoritàriament privat, per carretera no fa més que agreujar un model de mobilitat contaminant, obsolet i que requereix ser majoritàriament reemplaçat per les ofertes de transport públic, especialment en connexions interurbanes, i el redisseny de la mobilitat en els nuclis urbans afavorint els models de transport no motoritzats, el transport públic i la recuperació de l’espai públic ara totalment enfocat i ocupat per la dictadura del cotxe privat. Sembla en aquest sentit, un absurd i d’una responsabilitat extrema que encara es pretengui justificar la creació de la variant com un efecte positiu en relació a la problemàtica del canvi climàtic.

Per altra banda, i en el context assumit d’emergència climàtica ens sembla injustificable qualsevol afectació a parcel·les amb usos o potencial agrícoles, i el segellament i impermeabilització pel procés d’artificialització/asfaltatge de sòl fèrtil.

La mobilització veïnal

Ciutadans, entitats i empresaris d'Inca han iniciat la mobilització per evitar aquest projecte, reprenent els arguments - avui dia encara amb més transcedència - de la campanya No a la Variant Nord impulsada al 2014 . A dia d'avui, ens hem reunit conjuntament amb representants dels diferents partits polítics de l'Ajuntament d'Inca i aquesta setmana està prevista una reunió amb el Batle. Així mateix s'ha registrat una petició de reunió conjunta amb el responsable de Carreteres del Consell de Mallorca i l'Ajuntament. 

Els veinats, que ahir tornàren a tenir una reunió per organitzar-se i preparar les al·legacions al projecte - termini que acaba el 26 d'agost i pel qual ja s'ha demanat un pròrroga -  demanen:

1. Que s'aturi immediatament la reserva viària triada per l’Estudi de la variant Nord d’Inca.
2. Que es faci un bon estudi de mobilitat actualitzat (el darrer és de 2008) que tingui en compte també el nou enllaç de l’autopista amb Lloseta i el Pla de Mobilitat de les Illes
Balears 2019.
3. Que s’avalui l'«alternativa zero», com demana la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.
4. Que s’esculli una solució que faci valdre l'entorn paisatgístic i el protegeixi. Que es valori millor l’afectació al paisatge, als elements catalogats i d'interès etnològic, l’ afecció
sobre la població, el fraccionament del territori i l’afectació a les escoles, instituts i centres esportius.
5. Que d’acord amb el protocol entre l’Ajuntament d’Inca i el Consell de Mallorca, s’elimini la idea de fer una carretera convencional i s'opti per una travessera urbana que
ajudi a cohesionar el territori i no a fragmentar-lo, així com mesures reals cap a la mobilitat sostenible com són: rutes per anar a peu, carrils bici, infraestructures de transport públic, o aparcaments dissuasius.

Així mateix, han llançat una recollida de signatures via internet a través de l'enllaç: No a la Ronda Nord d'Inca - Sí a la mobilitat sostenible

 

(*) Tal com expliciten els documents posats a informació pública la necessitat de desenvolupament de la Ronda Nord d’Inca ve determinada pel Pla Director Sectorial de Carreteres que és el que fixa la necessitat d’aquest desenvolupament. Un Pla de Carreteres, modificat al 2009, que manté inamovible el plantejament de creixement infraestructures viàries del primer pla de carreteres aprovat al 1998. Un pla obsolet, tant des del punt de vista de plantejament viari, al marge de qualsevol plantejament o planificació integrada de la mobilitat a la illa, que respon a un model urbanístic i territorial expansiu de grans creixements que a dia d’avui, amb l’assumpció de la situació d’emergència climàtica i conscient del caos generat per l’excés del parc de vehicles a la illa, i concretament a Inca, requereix ser desbancat radicalment.