Recorden que a Mallorca AENA opera amb els mateixos interessos de creixement, especulatius i contra el canvi climàtic.

Recorden que la Plataforma té interposat un contenciós contra les obres de l’aeroport de Palma davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que ha admès a tràmit.

Exigeix la paralització del projecte de nous carrers de sortides ràpides a la pista nord per emprar un estudi d’impacte ambiental de fa 16 anys.

Exigeix també l’aturada dels projectes relacionats amb l’ampliació de la terminal per no haver passat tots per una avaluació d’impacte ambiental.

La Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma, juntament amb la Plataforma Son Bonet Pulmó Verd, s’adhereixen a l’oposició social contra la notícia d’aquesta setmana relativa a l’acord entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, per donar llum verda a l’ampliació de l’aeroport del Prat a Catalunya.

Palma
AENA té en tramitació un seguit de projectes per l’ampliació operativa de l’aeroport de Son Sant Joan, els quals suposen un augment significatiu de nombre de vols i de passatgers en 34 milions. En aquest darrer any 2019 hem rebut 28’7 milions de passatgers i 66 moviments d’aeronaus per hora que en el nostre entendre és del tot excessiu.

Un projecte que fins ara ha rebut una negativa social i política de rebuig molt important. El Govern de les IB ha manifestat el seu desacord en l’ampliació de l’aeroport , i en el Parlament de les IB la majoria parlamentària de PSOE, MÉS i PODEMOS ha presentat una Proposició no de llei de rebuig a l’ampliació de l’aeroport de Son Sant Joan i les obres de encaminades a un increment de la capacitat actual.

Per la seva banda, la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma on hi participen més de 15 entitats ecologistes, veïnals, socials i sindicals, varem presentar prop de 3.000 al·legacions de rebuig del projecte.

Al cas de Palma, els projectes de ampliació de la capacitat operativa es sumen a altres projectes especulatius per part d’AENA sobre el territori, com és el cas del MegaParc Fotovoltaic que AENA preveu sobre els terrenys del l’Espai Lliure Públic de Son Bonet, al terme municipal de Marratxí. Un projecte de greewashing que es pretén vendre com a projecte «d’autoconsum» de Son Sant Joan però que en veritat respon a l’interès d’AENA d’invertir en renovables, ara que hi veu una important oportunitat de negoci.

El Prat
AENA té la intenció d’ampliar la tercera pista de l’aeroport del Prat, desfent el consens de l’acord signat al Pla Delta l’any 94. Aquesta ampliació implicaria necessàriament la destrucció sense remei del paratge de la Ricarda i l’obstrucció del corredor ecosistèmic dels espais naturals del Delta del Llobregat. El Delta del Llobregat ha sofert profundes intervencions durant dècades i no pot sostenir ni un pam més d’ampliacions de les infraestructures sense que la seva viabilitat es vegi compromesa de manera irremeiable.

Segons AENA, aquesta ampliació suposaria un augment en l’activitat aeroportuària, passant de les 52 milions persones usuàries actuals per any a 75 milions, fet que faria del tot insostenible el desenvolupament econòmic i social del territori en una època d’emergència climàtica, incrementant les emissions de CO2 i la contaminació que pateix l’Àrea Metropolitana, amenaçant greument la salut de les veïnes i veïns de la zona afectada.

En el cas del Prat, l’ampliació afectaria el Delta del Llobregat, un territori de gran valor per al Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i de Catalunya. Hi conviuen, en un delicat equilibri, infraestructures de transport, industrials, urbanes, i també agrícoles i naturals d’un alt valor. Aquest equilibri és fruit d’un ampli consens treballat entre les administracions estatal, autonòmica i també, cal no oblidar-ho, municipals. Un equilibri que es va concretar el 1994 amb la signatura del Pla Delta on totes les administracions es van comprometre al desenvolupament simultani de múltiples projectes d’infraestructures al voltant del creixement del port i de l’aeroport.

El projecte, que també contemplava la compensació ambiental i la correcció d'impactes, es va desenvolupar majoritàriament entre els anys 1999 i 2005. Al costat de l’aeroport i del port trobem els Espais Naturals del Delta del Llobregat, una gran infraestructura mediambiental. La importància cabdal d’aquest patrimoni de país esdevé encara més palesa en l’actual context d’emergència climàtica.

A més dels Espais Naturals, el Delta allotja també el Parc Agrari del Baix Llobregat, tota una conquesta ciutadana. L’agricultura periurbana és clau per garantir la sobirania alimentària de Barcelona i de Catalunya, i ho serà encara més en un context d’augment de preu dels carburants i per tant del transport de mercaderies en el futur. En aquest sentit, el Parc Agrari suposa també una infraestructura agrícola clau per impulsar una alimentació més sostenible a les nostres ciutats.

Suport contra l’ampliació del Prat i demandes

Per tot això, des de les Plataformes contra l’ampliació de l’aeroport i Son Bonet, Pulmó Verd, grups ecologistes i entitats ciutadanes ens sumam al rebuig d’ampliació de les infraestructures aeroportuàries del Prat.

Els aeroports del Prat i Son Sant Joan, són uns dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle i per tant uns actors clau en la reducció d’aquestes emissions. En aquest context, advertim que un creixement sense límits de la infraestructura suposaria un greu atac a la salut de la ciutadania i del planeta.

Instam a més, a AENA a abandonar unes polítiques desenvolupistes i especulatives que no obeeixen ni a l’actual context d’emergència climàtica, ni al sentit comú del segle XXI.

I reiteram les nostres demandes relatives a:

La paralització del projecte de nous carrers de sortides ràpides a la pista nord per emprar un estudi d’impacte ambiental de fa 16 anys.
L’aturada dels projectes relacionats amb l’ampliació de la terminal per no haver passat tots per una avaluació d’impacte ambiental.
Que el Govern de les Illes Balears es comprometi amb claredat en l’oposició als projectes d’ampliació i especulatius d’AENA en territori illenc. Segons la normativa actual, la competència en la gestió aeroportuària la té el Govern Espanyol, i les CCAA no hi tenen cap competència ni tampoc s’ha avançant en la cogestió dels aeroports com un fet bàsic i democràtic de participació mútua entre administracions.

Realitzar un Pla Director de l’ Aeroport de Palma urgent i adequat a la normativa ambiental i social actual, amb la participació de les administracions i entitats de les Illes Balears i amb una visió necessària de reducció de vols i passatgers a l’aeroport de Son sant Joan.

Compliment de la Declaració d’ Emergència Climàtica realitzada pel Govern d’Espanya, Govern de les IB i Consell de Mallorca, per evitar augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i fer propostes per un escenari urgent de resposta al repte climàtic amb propostes de menys avions i passatgers.

Recordar que AENA és una empresa pública amb un 51% i com a tal ha de prioritzar el benefici de la ciutadania i ha de ser coherent en les polítiques públiques que s’impulsen actualment des del Govern Espanyol, el Govern de les IB i el Consell de Mallorca referit a l’ aprovació de l’ Emergència Climàtica.