Denuncien la saturació de vehicles nàutics i gentrificació de la mar, la pèrdua de valor ecològic de la costa i el litoral, i també patrimonial vinculat a les embarcacions i usos tradicionals, i la intensificació de l’ús dels espais portuaris amb obres d’un impacte inassumible que promou el Pla General de Ports de les Illes Balears (2018-2033).

El Pla de Ports que presenta el Govern de les Illes Balears suposarà un increment notable de la massificació d’embarcacions a la mar: afavorirà la vinguda de grans iots de fora i enviarà els propietaris d’embarcacions petites a terra (marines seques), això sí, convidant a tothom a accedir a la mar (amb la construcció de múltiples rampes), incentivant el lloguer i la multipropietat (que es facin socis de clubs nàutics). Tot això disfressat de “sostenibilitat”.

Les Illes Balears suporten una forta pressió nàutica: 59 ports, quasi 30.000 embarcacions de flota amb base a les Illes, i 47.350 trànsits a l’any que s’aturen a més d’un port.  Tenim una ratio d’embarcacions per amarrament de les més altes d’Europa, 1,45. Així i tot la demanda d’aquestes instal·lacions és creixent, tant per l’avanç del negoci turístic com per la popularització del seu ús, agreujat arran de la pandèmia de la COVID-19, que ven el turisme nàutic com “segur”. Entre 2000 i 2014 es varen incrementar els amarraments a les Illes Balears en un 8,4%, especialment per embarcacions de gran eslora, per la qual cosa l’increment de la superfície ocupada ho va fer en un 15%. L’increment de matriculacions d’embarcacions d’esbarjo enguany, a nivell de tot l’Estat, fins juliol 2021, ha estat del 12% més que el 2019, liderat per  les barques a motor i en segon lloc les motos nàutiques (que fins i tot han quedat sense stocks). Les zones de fondeig arrecerades de l’onatge són escasses i des de fa anys es troben saturades.

Simultàniament en aquest creixement estan desapareixent, de mica en mica, les embarcacions de petita eslora, i concretament les petites embarcacions tradicionals fetes pels mestres d’aixa de totes les Illes, patrimoni cultural de tots.

En aquesta conjuntura, el Govern de les Illes Balears ha presentat una proposta de Pla General de Ports orientat a la promoció del turisme nàutic, que desplaça als usuaris de petites embarcacions, majoritàriament locals, reordena els ports per embarcacions de grans eslores (amb quasi 3.000 amarraments nous fins 2033 pensats per vaixells de més de 18 m, que ocuparan 230.000 m2 d’aigua), munta 10 polígons de fondeig nous a zona portuària adjacent per 302 embarcacions, ubicades en badies amb ecosistemes valuosos i singulars, en perill de desaparèixer a les illes, i presenta un estudi “de capacitat de càrrega física del litoral” que preveu 35.000 fondejos per pràcticament tot el perímetre de costa resguardada ( separats 25 m a 343 zones) i una part no resguardada com és el cas d’Alcúdia i Palma, que és més del que hi ha ara a l’estiu. L’adaptació dels ports a la pujada del nivell de la mar i a més freqüència de temporals forts, que es deriva del canvi climàtic, s’aprofita per aixecar i allargar dics i ampliar els ports. L’aposta del Govern de les Illes Balears,  per la turistificació dels ports, la promoció del turisme nàutic d’empreses i marines, en detriment de l’ús social dels navegants locals. Aquesta aposta es fonamenta en l’incentiu fiscal per la rotació d’embarcacions, agilitzant els canvis de titularitat dels amarraments, llevant taxes de matriculació, llevant taxes al turisme forani, i afavorint el negoci de lloguer xàrter de iots, llanxes pneumàtiques i motos aquàtiques.

Les embarcacions de menys eslora i d’ús més popular i local són expulsades i arraconades dels ports balears, desplaçant-les a marines seques i a l’ús de rampes; Les embarcacions tradicionals patrimoni cultural no són protegides i les de motor elèctric o vela no son incentivades. Tot plegat per així reordenar els amarraments del ports per iots de gran eslora. A l’igual que es promou el turisme xàrter, el Pla de Ports  proposat pel Govern advoca per la multipropietat de les embarcacions més petites que en tot cas, hauria d’anar vinculat a barques tradicionals o no contaminants (elèctriques). 

Les obres previstes al Pla de Ports afecten 12 espais protegits per la Xarxa Natura 2000, sense cap estudi ambiental, entre d’altres, a Mallorca:  Cala Bona-Canal de Menorca, Port de Pollença, S’Estanyol, Portocolom, Sant Josep o Fornells. Moltes espècies protegides es veuran sotmeses a més pressió (cetacis, corbs marins, baldritges, tortugues marines Els punts de fondeig que aquest Pla preveu fins 2033 (segons un estudi del SOCIB) afectarien a gairebé totes les praderies de Posidonia oceanica , algunes encara pendents de regular segons Decret 25/2018 (Portocolom, Portals Vells, Sa Foradada, Alcanada), a més d’altres comunitats marines protegides com Cystoseira s.l., Cymodocea nodosa i Zostera noltii (segons l’avaluació de la Comissió Balear de Medi Ambient del propi Govern). L’ampliació de la capacitat d’acollida dels ports balears està previst que incrementi la generació de residus en un 5%, més enllà dels actuals 0,3 m3 per amarrament i any que ja generen (equivalent als que genera un resident de Madrid, per exemple).També preveu incrementar consum d’aigua un 5,7% i d’electricitat un 7,8%.

Davant aquesta situació, les entitats Salvem Portocolom, GOB, activistes de Sóller, Mallorca Blue, Terraferida, Cercle Mallorquí de Negocis, Iniciatives del Mediterrani i la Federació d’Associacions de Veïns de Palma i Associació Veïnal Coll d’en Rabassa, demanam al Govern que:

• es realitzin estudis de capacitat de càrrega ecològica i social en el litoral de les Illes. 
• es realitzi un cens/estudi per conèixer quantes embarcacions freqüenten el litoral Balear i quantes romanen en terra en sec, previ a qualsevol pla d’actuació sobre el litoral (ara mateix no es coneixen aquestes dades)
• es planifiquin els ports competència del Govern de les Illes Balears amb criteris de decreixement i desmercantilització dels amarraments, per potenciar el seu ús local. I llevant imposts i gravacions en tot cas només a les embarcacions de petita eslora i baix impacte ambiental: de vela, embarcacions tradicionals, les que canvien a motors elèctriques, incentivant el piragüisme, etc.
• la seva planificació atengui criteris socials ecològics i no de “capacitat de càrrega espacial”, per prevenir i combatre el canvi climàtic i no només per ampliar la seva capacitat, aprofitant l’excusa d’adaptar les infraestructures portuàries al canvi climàtic.
• es compleixi l’obligació de preservar els hàbitats i ecosistemes marins en les ensenades per a les futures generacions i prevaleixi, així, la conservació dels ecosistemes litorals i l’ús social de la població que no pot gaudir de l’ús d’embarcacions, rebaixant la pressió nàutica i balisant les zones de bany.
• es retirin sense més demora els centenars de punts de fondeig il·legal que s’estenen per la nostra costa, i que en molts casos afecten praderies de Posidonia, Cymodocea o Zostera. Que es compleixi la normativa que diu que no poden apropar-se a menys de 200 m de les platges ni a menys de 50 m de la costa rocosa.
• s’impulsin urgentment la tramitació dels Plans de Gestió dels espais protegits per la Xarxa Natura 2000, que porten anys de retard en la seva aprovació, i que haurien de diagnosticar la situació ecològica i ordenar els usos nàutics per salvaguardar les comunitats biològiques.
• es solucioni el problema de la gestió d’aigues grisis i negres en les insta·lacions portuàries, actualment només una peitat part compleixen la normativa de vessaments i els ports tenen sistemes de recollida escassos i no opertaius per a la seva recollida per ubocació, horari, etc.
• en definitiva, es paralitzin cautelarment les previsions del Pla de Ports que són de creixement desmesurat i de turistificació dels ports i del litoral de les Illes Balears.