08/07/2011 SOS Palma: Quin és el model de Ciutat del Sr. Isern?
Fer passes enrera, serà l'eix de les línies de Govern?
El GOB presentarà al Sr. Isern en forma de propostes, els aspectes clau en que cal actuar en matèria de mobilitat sostenible a Palma.
____________________________________________________________________

Divendres,  8 de juliol de 2011

SOS Palma: Quin és el model de Ciutat del Sr. Isern?

Fer passes enrera, serà l'eix de les línies de Govern?

El GOB presentarà al Sr. Isern en forma de propostes, els aspectes clau en que cal actuar en matèria de mobilitat sostenible a Palma.
____________________________________________________________________

Durant legislatures senceres en mans del Partit Popular, Palma ha impulsat una política de mobilitat  absolutament contrària a criteris de sostenibilitat. Recordem les principals actuacions impulsades en els darrers anys de govern municipal popular:

• Construcció d'aparcaments subterranis, amb un important impuls d'aquests al centre de la ciutat;
• Creació de carrils-bici perifèrics, que no "molestassin" als cotxes;
• Proposta de construir una carreterea de 4 carrils damunt les antigues vies del tren;
• La gran aposta per a les grans autopistes...

La política conservadora, contrasta amb la impulsada durant aquests darrers quantre anys, emmarcada dins una nova concepció de la Ciutat amb l'objectiu d'alliberar-la de la supremacia que el cotxe havia anat consolidant en les darreres dècades.

És imprescindible, donar continuïtat a aquest canvi tan urgent i necessari de la manera de moure'ns per la Ciutat i no fer passes enrera com la que està fent el Sr. Isern a Blanquerna. A què responen aquestes decisions? quina política de mobilitat i model de ciutat les justifiquen? Les decissions polítiques han de respondre a l'interès general i a la qualitat de vida dels ciutadans, i no respondre a interessos particulars.

Des del GOB volem fer arribar al Sr. Isern aquelles qüestions que consideram claus per a una política de mobilitat sostenible, en forma de propostes d'acció:

Infrastructures i model de ciutat:

• Consolidació i optimització de la xarxa de carrils bicicleta: millora dels punts negres, manteniment de la xarxa ja existent, i extensió de la xarxa i la seva connectivitat i integració amb el transport públic.
• Consolidació dels eixos cívics com a espais lliures de cotxes en el marc del model de ciutat impulsat
• Tramvia: impuls a l'implantació efectiva del tramvia garantint la permeabilitat urbana d'aquest nou mitjà de transport públic i la connexió amb altres mitjans.
• Impuls dels aparcaments dissuassoris i garantia de connectivitat amb el transport públic: metro, tren, busos llançadera, etc.
• Impuls i/o reforçament la implantació de llançaderes i garantir la connectivitat amb transport públic als polígons industrials i grans centres atractors de mobilitat.
  
  

Durant la roda de premsa s'ha penjat una pancarta al començament del carrer Blanquerna

Des del punt de vista d'infrastructures hi ha dos punts conflictius que afecten negativament el model de ciutat:

• La consolidació d'un model sostenible de mobilitat urbana a la ciutat de Palma, vendrà necessàriament condicionada per la relació d'aquesta amb les barriades de la ciutat (àrees metropolitanes) i la relació amb la part forana. La garantia per l'èxit de les polítiques de mobilitat que tenen per objectiu disminuir la presència dels cotxes a la ciutat ha d'implicar necessàriament, evitar la construcció de noves infrastructures d'alta capacitat en àrees metropolitanes, i.e. 2on cinturó-via connectora.
• Mobilitat a la zona del llevant de la ciutat: una sèrie de projectes impulsats des de diferents administracions conflueixen en aquest punt de la Ciutat, requereixen una solució coordinada i que tengui com a prioritat el transport públic per a garantir la relació amb aquest espai i els nous usos prevists: urbanització de Son Bordoi, Palau de congressos, boulevard Passeig Marítim....

Transport públic:

• BUS urbà: s'han incrementat línies i freqüències i s'ha optimitzat la informació a l'usuari. Cal continuar amb aquesta tendència i a més proposam:
• Integració de la bicicleta als busos
• Integració dels usuaris del transport públic interurbà en el transport públic urbà (no residents): targeta intermodal efectiva SFM/METRO/BUSOS INTERURBANS/EMT. Integració tarifària.

Bici:

• Impuls i implantació del reglament de bicicletes
• Implantació i promoció de la bicicleta pública, i extensió d’aquest servei als centres educatius
• Plans de mobilitat ciclista en els desplaçaments interns a la ciutat de manera que garanteixi el bon funcionament de la xarxa
• Plans de mobilitat ciclista en els desplaçaments en les àrees metropolitanes (entre les diferents barriades periurbanes)

Vianant:

• Prioritat semafòrica, juntament amb aquesta prioritat per a bici i transport públic
• Recuperar i tenir presents la carta europea dels drets dels vianants

Estalvi energètic i qualitat de l'aire:
Des del punt de vista de consum energètic i millora de la qualitat de l'aire (tot i que òbviament, la resta de mesures tendran una incidència significativa en la millora de la qualitat de l'aire) algunes propostes concretes són:

• Limitació de velocitat a determinades vies urbanes (zones 30) i obligació del compliment del màxim de 50km/h a la resta. Pel que fa a les vies d'accés a la ciutat, limitació de velocitat a 80km/h.
• Bonificació fiscal als usuaris del transport públic
• Penalització fiscal (impost de circulació) en funció de la cilindrada
• Peatge urbà per accedir al centre de Ciutat
• Aplicar una taxa ambiental a les places d'aparcament públic de gestió pública o privada en el centre de la ciutat
• Reconversió de tots els mitjans de transport públic (BUS, taxis, etc) per eliminar l'ús de combustibles fòssils: vehicles híbrids, gas natural i vehicles elèctrics.

Ciutat:
Des del punt de vista de la necessitat de fer realitat una altra concepció de la mobilitat dins de la ciutat, algunes propostes són:

• implantació de carrils BUS-VAO d'accés a la ciutat i dins de la ciutat
• reducció de tràfic i velocitat en zones escolars amb mesures físiques dissuassories
• implantació de plans i garanties del "camí escolar" a peu i en bicicleta per part de l'Ajuntament
• modificar les normes urbanístiques per a impossibilitar la instal·lació d'àrees comercials a la perifèria de la ciutat i en general, impulsar un urbanisme de proximitat amb mixticitat d'usos i no en àrees funcionals aïllades.