 |
 |
 |
A inicis del mes de gener el GOB va coordinar el cens de milanes hivernants a Mallorca. Se vàren controlar 8 localitats , la major part a la serra de tramuntana (Alaró , Bunyola, Santa Maria, Campanet), però també Artà i Llucmajor. El total de milanes censades foren 178, la xifra més alta assolida des de que se realitzen aquests censos, i que està en consonància també amb l’augment de parelles reproductores d’enguany, cens realitzat per la Conselleria de Medi Ambient. A destacar un dormidor localitzat a la zona de Santa Maria, on se van arribar a comptabilitzar 80 milanes a la vegada (no recordam cap cita tan nombrosa des de fa molt de temps), un espectacle!!, i molt interessant també el dormidor d’Artà, emprat per 29 milanes, que durant el dia s’escampen per tota la zona de Llevant. S'ha creat en aquesta localitat un important nucli "refugi" per a la conservació de l’espècie, i que ve a demostrar també l'èxit i importància del hacking duit a terme fa ja alguns anys. De la mateixa manera destacar el dormidor de Llucmajor, amb 26 exemplars. La zona de la marina de Llucmajor cada vegada està agafant més importància per l’espècie. Com sabeu la milana és una espècie catalogada en perill d’extinció a Espanya, també a les Illes Balears, a causa de la destacada baixada de les seves poblacions. Des de l’any 2000, en que la població se trobava dins una situació crítica, s’han anat dedicant molts esforços per part de molta gent i organismes per intentar salvar l’espècie. Aquests esforços van donant poc a poc els seus fruits, per sort, tot i que no se pot davallar la guàrdia, ja que les amenaces continuen, i l'espècie és encara molt vulnerable. Els principals problemes són l’electrocució, l’ofegament i, molt especialment, l’enverinament. Són molts els voluntaris que han participat tant en el projecte com en els censos anuals, també els que participen enviant cites i observacions de l'espècie. Molts són també els voluntaris que dediquen el seu temps lliure a fer radioseguiment dels exemplars marcats amb emissors, especialment ara, en els temps difícils que corren. Des d'aquí volem aprofitar per donar les gràcies a tots els que participau o col·laborau en la recuperació d'aquesta espècie!
La milana (Milvus milvus) és una de les nostres espècies més amenaçades, i està catalogada en perill d’extinció a les Balears i al conjunt d’Espanya. Quan es començaren les actuacions de conservació sobre aquesta espècie, fa 13 anys, quedaven a Mallorca menys de 10 parelles. Afortunadament es va actuar d’hora, i els grans esforços dedicats han aconseguir invertir la tendència. La milana segueix en risc, però la seva població s’està incrementant substancialment, i comença a ser una espècie habitual a localitats on feia dècades que havia desaparegut. Bona part d’aqueix èxit l’hem d’atribuir a l’ús de tecnologia per al seguiment d’individus. La utilització d’emissors de seguiment, bé terrestres, bé via satèl·lit, ha estat clau per abordar les causes que havien portat la milana fins al llindar de l’extinció.
Milana equipada amb marques alars de lectura a distància, i emissor de ràdioseguiment A més de facilitar un volum enorme d’informació sobre l’ús que la milana fa del territori, el seguiment d’exemplars ha facilitat la ràpida recuperació dels exemplars que anaven morint, possibilitant la investigació de les causes de mort i la correcció dels problemes. Com a cas paradigmàtic podem citar el de l’enverinament de milanes a la finca de Llucamet, Llucmajor. El 10 d’agost de 2009, un exemplar seguit via satèl·lit emeté senyal de mortalitat a la finca de Llucamet, gestionada com a vedat de caça. La inspecció de la finca per part d’Agents del Medi Ambient i del Seprona resultà en la localització d’altres dues milanes mortes, a més dels cadàvers d’altres aus protegides. La causa de la mort fou l’enverinament. La posterior investigació i judici donà com a resultat la condemna de l’enverinador (multa de 17 mesos, inhabilitació 3 anys i un dia per a practicar la caça, i indemnització d’11.600 euros a la Comunitat Autònoma) a més del tancament del vedat de caça durant 2 anys. Sense la utilització d’emissors de seguiment, probablement l’episodi d’enverinament hauria passat desapercebut (i impune). Així, ara sabem que l’ús il·legal de verí és la principal causa de mortalitat no natural de la milana a Mallorca (52%), seguida a molta distància per l’ofegament a dipòsits d’aigua (19%) i per l’electrocució (12%). Les milanes marcades actuen com a detectors d’aquests problemes, facilitant la intervenció per part de l’administració per perseguir els enverinadors o corregir els problemes. GOB i Endesa es comprometen amb la milana Així, en el marc del programa de recuperació de la milana, dirigit i coordinat pel Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, de bell nou enguany el GOB i Endesa col·laboren per impulsar i mantenir el seguiment d’exemplars mitjançant alta tecnologia, i aconseguir així informació molt valuosa per a la conservació de la milana a Mallorca. Endesa financia la tecnologia, i el GOB aporta la feina de seguiment de camp i el procés de la informació.
Aquest inici de 2013 s’ha organitzat un cens de la població hivernant de milana real (Milvus milvus) a Europa. Moltes de les poblacions més nòrdiques, passen l’hivern a l’entorn mediterrani, molt més benigne a l’hivern. Com sabeu el seu estat de conservació és delicat a diversos països europeus, especialment a la franja mediterrània i més encara a les illes. És per això que enguany tot un seguit d’organismes i associacions ens coordinam per obtenir informació útil sobre el seu tamany poblacional. La població mallorquina és sedentària i a l’hivern no sol rebre exemplars del continent, tot i que alguns hi podrien passar l’hivern depenent de l’any. A Mallorca, el GOB ve impulsant un programa de conservació des de 1999 per recuperar l’espècie, que es trobava al límit de l’extinció amb una població de sols 8 parelles. Amb l’ajuda d’institucions, voluntaris, propietaris, caçadors... hem aconseguit atacar dues causes de mortalitat (l’enverinament i l’electrocució) que tenien l’espècie en un estat crític. La persecució de l’enverinament (lligat a certs vedats de caça) i la correcció de torres elèctriques perilloses, estan ajudant a recuperar la població poc a poc, i ara està estabilitzada en 20 parelles. Tot i això, la població és petita i vulnerable, i no es pot abaixar la guàrdia. Per fer aquest cens d’hivern vam cobrir fins a 6 punts per tal de recomptar la població: A Artà (Parc Natural de Llevant), Santa Maria, Alaró, Sa Comuna i Raixa (Bunyola) i un punt a Consell per veure la direcció de desplaçament cap a altres punts. Els resultats van ser de 114 milanes recomptades. És la xifra hivernal més elevada que hem obtingut fins aleshores. Es van poder observar diversos exemplars marcats al llarg del projecte, que ens han ajudat a confirmar que són vius i també es van observar 123 corbs (Corvus corax), 4 voltors (Aegypius monachus), 2 falcons de tords (Accipiter nisus), 2 falcons peregrins (Falco peregrinus) i diversos esparvers (Hieraeetus pennatus).
Han participat del cens: Alvaro Romàn, Cati Artigues Toni Muñoz, Toni Mira, Tomeu Morro, Pere Vicens, Maria Angels Ferragut, David Garcia, Xavier Baceló, Xavier Manzano, Patricia Arbona, Carlota Viada, Toni Rafel, Rafel Mas, Gemma Carrasco, Matilde Martinez, Mariano Reaño, Magdalena Prohens, Manolo Suarez, Emilia Segura, Nadine i Tolo Guasp, Marga Roca, Mika Palmer, Pep Tapia i Jaume Adrover. Moltes gràcies a tots!
En el marc del projecte “Accions complementàries al pla de recuperació de la milana a Mallorca”, que compta amb el suport econòmic del programa Leader, el GOB està realitzant activitats educatives sobre aquesta espècie en perill d’extinció. Les activitats es fonamenten sobre una unitat didàctica informativa i de treball, que presenta la informació bàsica sobre la milana (descripció, hàbits, problemàtica) i planteja una sèrie d’exercicis per consolidar els coneixements bàsics. Recordem que la milana és una de les espècies més amenaçades a les Balears, a causa fonamentalment de la mort per consum d’esquers enverinats.
La població mallorquina va estar al llindar de l’extinció fa uns 10 anys, quan el nombre de parelles reproductores va estar per davall de 10. Des d’ençà, els importants esforços realitzats en seguiment científic i lluita contra les causes de mortalitat han possibilitat una lenta recuperació de la població, que actualment ronda les 20 parelles a Mallorca. Tot i això, la conservació de l’espècie no està consolidada, ja que el problema de l’ús il·legal de verí no està superat. La sensibilització pública és fonamental per conservar la biodiversitat, i per això el GOB ha plantejat aquesta iniciativa, adreçada a escolars del tercer cicle d’educació primària, que es durà a terme als centres que ho sol·licitin i que pertanyin a l’àmbit d’actuació del programa Leader a Mallorca.
Endesa referma el seu compromís amb la conservació de la milana, col·laborant amb el GOB en el desenvolupament d’accions d’estudi i conservació d’aquesta espècie en perill d’extinció. L’any passat s’equiparen 4 exemplars d’aquesta espècie amenaçada amb emissors de seguiment via satèl·lit, i altres 15 exemplars amb emissors de seguiment per ràdio. Des de 2000, el GOB ha equipat més d’un centenar d’individus amb emissors convencionals gràcies a la col·laboració d’empreses com Endesa.
El seguiment individual d’exemplars, utilitzat amb la milana a Mallorca des de l’any 2000, és una eina fonamental en l’estratègia de conservació d’aquesta espècie a les Illes Balears. Els exemplars monitoritzats aporten informació detallada sobre els seus moviments diaris, l’ús que fan del territori, els llocs on s’alimenten i on dormen, i en cas de mort poden ser recuperats ràpidament per determinar-ne la causa. Des de l’any 2009, a més del seguiment amb emissors de ràdio el GOB ha posat en marxa el seguiment via satèl·lit d’alguns exemplars. Aquests nous emissors recullen localitzacions cada hora del dia gràcies al sistema GPS, amb un marge d’error de pocs metres, indicant també si la milana està aturada o volant, la direcció i velocitat de vol, i si és viva o morta. Tota aquesta informació es transmet al sistema de satèl·lits Argos, i després de ser processada es posa a disposició del GOB a través d’Internet. Des de l’inici del programa de conservació de la milana a Mallorca, l’any 2000, la població insular de milana ha anat experimentant un creixement lent però sostingut, passant de les 8 parelles inicials a les 19 de 2011. Tot i això, l’enverinament, que és la causa més important de mortalitat de l’espècie, segueix essent un problema ben vigent. De fet està impedint que la població mallorquina es recuperi. Els estudis elaborats el darrer any, indiquen que la població podria haver crescut més d’un 20% dins la darera dècada en absència d’enverinament. L’alta mortalitat, especialment la que pateixen les parelles adultes, posa en risc la recuperació de l’espècie a Mallorca. Les dades demostren que l’ús de verí al medi natural és encara una pràctica comuna, i que s’han d’intensificar els esforços per eradicar-la. La distribució de la població, fins fa uns anys molt condicionada per l’existència de l’abocador de residus de Son Reus, està ara experimentant canvis importants. Així, la milana ha colonitzat recentment la Marina de Llucmajor, el Pla i les muntanyes d’Artà. Aquesta dispersió complica les tasques de localització de la població i seguiment dels exemplars, i exposa les milanes als riscos existents en aquestes noves àrees.
Moltes poblacions naturals estan amenaçades per causes directa o indirectament lligades a les activitats humanes. És el cas de la milana reial (Milvus milvus), una rapinya declarada en perill d'extinció a Espanya al febrer de 2011 i el 2003 a les Illes Balears. La milana reial es distribueix pel continent europeu i algunes illes mediterrànies i el seu declivi es deu en bona part a l'ús il·legal de verí a vedats de caça, electrocucions i caça il·legal. En tractar-se d'un au especialitzada en trobar petites carronyes escampades per fora vila, és molt vulnerable al verí, que sovint s'usa il·legalment per “controlar” depredadors d'espècies cinegèticas.
Web de la publicació: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2664.2011.02074.x/abstract Web de l’IMEDEA: http://www.imedea.uib.es/
En el marc del Pla de Recuperació de la Milana a les Balears, dirigit per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i amb la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, el GOB està realitzant xerrades informatives als 10 municipis de Mallorca que actualment són més importants per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada. Així, ja s’han realitzats actes a Santa Eugènia, Artà, Campanet, Puigpunyent, Alaró, Bunyola, Llucmajor i Esporles, i abans de finals de mes es celebraran les xerrades a Santa Maria i Palma. En aquestes xerrades s’informa sobre les característiques generals de l’espècie, els seus hàbits, la seva situació demogràfica a Mallorca, la problemàtica que l’ha situada al llindar de l’extinció i les iniciatives que s’estan portant a terme per a recuperar-la. Tot i que aquests actes estan oberts al públic en general, des del GOB s’ha fet un esforç especial en arribar als col·lectius locals de caçadors, ja que la seva relació amb el medi natural que ocupa la milana és molt important. Recordem que aquesta espècie va estar a punt de desaparèixer de Mallorca (l’any 2000 només es localitzaren 8 parelles) i que gràcies als esforços en conservació dedicats al llarg de la darrera dècada s’ha aconseguit situar la població al voltant de les 20 parelles. Tot i això, els problemes que afecten l’espècie segueixen presents, especialment la mort per enverinament, i queda encara molta feina a fer per rescatar la milana de la seva situació d’amenaça.
En el marc del Pla de Conservació de la Milana a les Balears, dirigit per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i en el qual col·laboren Obra Social Caja Madrid, Endesa i el GOB, enguany s’han equipat 4 exemplars d’aquesta espècie amenaçada amb emissors de seguiment via satèl·lit, i altres 15 exemplars amb emissors de seguiment per ràdio. El seguiment individual d’exemplars, utilitzat amb la milana a Mallorca des de l’any 2000, és una eina fonamental en l’estratègia de conservació d’aquesta espècie a les Illes Balears. Els exemplars monitoritzats aporten informació detallada sobre els seus moviments diaris, l’ús que fan del territori, els llocs on s’alimenten i on dormen, i en cas de mort poden ser recuperats ràpidament per determinar-ne la causa. Des de l’any 2009, a més a més del seguiment amb emissors de ràdio el GOB ha posat en marxa el seguiment via satèl·lit d’alguns exemplars. Aquests nous emissors recullen localitzacions cada hora del dia gràcies al sistema GPS, amb un marge d’error de pocs metres, indicant també si la milana està aturada o volant, la direcció i velocitat de vol, i si és viva o morta. Tota aquesta informació es transmet al sistema de satèl·lits Argos, i després de ser processada es posa a disposició del GOB a través d’internet. La gran precisió d’aquest sistema de seguiment facilita la localització ràpida dels exemplars en cas que morin. Així aquesta tecnologia facilità l’any passat la detecció immediata d’un cas gravíssim d’enverinament a la finca de Llucamet (Llucmajor), on a més de la milana seguida per satèl·lit es varen localitzar morts altres dos exemplars de milana i altres espècies protegides. Els fets donaren lloc a una investigació per pressumpte delicte (encara en curs) i al tancament cautelar del vedat de caça. L’exemplar alliberat avui va col·lisionar, probablement amb un cable elèctric, i va patir una lesió alar. Afortunadament va ser localitzat i traslladat al Cofib (Consorci per a la recuperació de la fauna de les Illes Balears) on ha estat tractat de la lesió fins a la seva recuperació.
Des de l’inici del programa de conservació de la milana a Mallorca, l’any 2000, la població insular de milana ha anat experimentant un creixement lent però sostingut, passant de les menys de 10 parelles inicials a una vintena de parelles actualment. Tot i això, l’enverinament, que és la causa més important de mortalitat de l’espècie, segueix essent un problema ben vigent. De fet enguany és el primer des de 2000 en què s’ha trencat la tendència a l’alça de la població, passant de les 23 parelles localitzades l’any passat a les 19 censades enguany. L’any 2009 es localitzaren 9 milanes mortes, i enguany ja en duim la mateixa xifra. Aquesta alta mortalitat posa en risc la recuperació de l’espècie a Mallorca. Les dades demostren que l’ús de verí al medi natural és encara una pràctica comuna, i que s’han d’intensificar els esforços per eradicar-la.
En el marc del Pla de Conservació de la Milana a les Balears, dirigit per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i amb la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, el GOB ha començat aquests dies la realització d’activitats educatives a escolars d’educació primària.
Per al GOB i les entitats que col·laboren en el projecte, l’educació i la difusió pública de la informació és un dels punts fonamentals en els programes de recuperació i conservació d’espècies amenaçades com la milana.
Una eina fonamental per a la lluita contra l’enverinament
La població de milana (Milvus milvus) de l’illa de Mallorca passa per uns moments molt delicats. Recordem que la població balear d’aquesta espècie es troba considerada com “En Perill Crític” (CR), la màxima categoria d’amenaça en el Llibre Vermell dels Vertebrats de les Balears.
Les dades recollides els darrers 11 anys són molt indicatives: el 48% de les milanes localitzades mortes (65 exemplars) havien consumit verí. Si eliminam d’aquest càlcul les milanes que encara no han estat analitzades, i aquelles en que no s’ha pogut determinar la causa de mort, el percentatge atribuïble a l’enverinament assoleix el 69%. Aquesta és amb diferència la causa de mortalitat més important per a la població balear de milana, i és la que ha situat aquesta espècie en el llindar de l’extinció a les nostres illes.
La milana, Milvus milvus, és una espècie catalogada en Perill d'Extinció en les Illes Balears. La població, nombrosa fins als anys 80, va caure fins a tocar fons a finals dels anys 90, amb només 6-8 parelles territorials a Mallorca. La causa d'aquest declivi és fonamentalment l'ús il·legal de verí en el medi natural, i secundàriament l'existència de nombroses torres de distribució elèctrica de disseny perillós en les àrees importants per a l'espècie.
Des del GOB agraïm a Caja Madrid el seu compromís amb la conservació de la fauna amenaçada de les Illes Balears, i confiam que aquesta ajuda servirà per avançar en la conservació d’una de les nostres espècies més amenaçades.
Membres del GOB accedeixen aquests dies als nius de milana a Mallorca, per tal d’anellar els polls, col·locar-lis marques de lectura a distància i emissors de ràdioseguiment.
|
 |
|
 |
||
